Resultats de la cerca

L’origen del cristianisme a Alexandria és atribuït a sant Marc segons una tradició molt antiga la relació d’aquest amb sant Pere i la importància civil i cultural de la ciutat donaren al bisbe d’Alexandria un lloc preeminent en l’estructuració eclesiàstica d’Orient, reconegut pel concili I de Nicea 325, que acceptà la seva autoritat sobre Egipte, Líbia i la Pentàpolis Per aquests motius i d’altres d’estrictament religiosos fou constant l’oposició al naixent patriarcat de Constantinoble, però durant la controvèrsia monofisita monofisisme i sobretot després del concili…

Fundada en temps de Buda, sembla que hi residí i que fou el lloc del tercer concili budista 341 aC Conquerida per Chandragupta s IV aC, fou l’esplèndida capital dels màuries màuria, descrita per Megastenes com la ciutat més gran del món

Correspon a l’antiga Gangra o Germanicapolis , capital del regne de Paflagònia, que posteriorment formà part de la província romana de Galàcia En els primers temps del cristianisme fou la seu metropolitana de Paflagònia el 350 hi fou celebrat el sínode de Gangra, que tingué importància doctrinària i disciplinària els seus 20 cànons foren considerats de valor ecumènic pel concili de Calcedònia

Al començament del segle IV hi tingué lloc el primer concili d’Hispània, que reuní 19 bisbes, 26 preveres, diaques i laics Deixà 81 cànons les actes conciliars més antigues conegudes, que tracten de l’organització del clericat, de la relació amb els jueus i els pagans, de la penitència i de l’excomunió Acusa un rigorisme, i és important per a la història del celibat obligatori dels clergues

Antigament era anomenat de Vilet o de Siurana El 1077 el bisbe Julià de Saragossa el donà al monestir d’Alaó El 1153 ja no tenia comunitat El 1170 la seva possessió fou discutida entre el prior de Gualter, al qual feia costat l’abat de Ripoll, i l’abadia d’Alaó Es feu una concòrdia amb intervenció del papa i d’un concili de Tarragona, i l’església fou per a Alaó El terme de Vilet formà una quadra, dins el del castell de Gavasa

Fundada el 685 aC pels megareus, estigué sota els perses i formà part de la Confederació Atenesa s V aC Al s II aC es federà amb Roma i fou incorporada a la província romana de Bitínia el 74 aC fou parcialment destruïda per Mitridates VI del Pont passà a formar part de l’Imperi Bizantí El 451 hi tingué lloc el concili de Calcedònia Justinià reconstruí la ciutat i hi establí un bisbat Fou saquejada al s VII pels perses i pels àrabs, i el 1350 passà a poder dels turcs

L’antiga Bizanci fou evangelitzada molt aviat, bé que l’atribució tradicional a l’apòstol sant Andreu sigui llegendària segle VI Quan, el 330, es convertí en capital de l’Imperi i rebé el nom de l’emperador Constantí, el seu bisbe fou sostret a la jurisdicció del metropolità d’Heraclea de Tràcia, del qual depenia El concili I de Constantinoble 381 li reconegué cànon 3 el primer lloc després de la seu romana, en tant que “nova Roma” El concili de Calcedònia 451 li atribuí cànon 28 la jurisdicció damunt Tràcia, Àsia i el Pont i li reconegué també cànons 9 i 17 el dret…

Els monjos hi seguien l’observança dels acemetes acemeta Baluard de l’ortodòxia, defensà 471-519 la doctrina del concili de Calcedònia contra el patriarca monofisita Acaci cisma acacià i, més tard s VIII-IX, contra la iconoclàstia, sobretot gràcies a l’obra de Teodor Estudita, que hi introduí una nova regla basada en la de sant Basili i en féu un centre i model de tot el monaquisme ortodox Important centre cultural, famós pels seus copistes i artistes, el seu ordenament litúrgic fou també seguit per molts monestirs bizantins Destruït pels croats 1204 i reconstruït 1290, la seva església…

Colònia romana s I, fou seu del governador de la Pannonia secunda Devastada per Àtila ~452 i pels àvars s VI, es conserven restes dels murs i de les termes Centre de l'arianisme, s’hi celebraren diversos concilis, entre els quals destaca el del 357, en què fou aprovada una fórmula, coneguda per blasfèmia de Sírmium , que rebutjava tota menció del terme ουσία ‘substància’ i dels seus composts, fins i tot la fórmula de compromís homoioúsios homooúsios en l’especulació trinitària, i afirmava la subordinació del Fill al Pare Rebutjada a Ancire 359, fou avalada novament pel concili…

Tradicionalment hom ha dit que s’establí prop de Xàtiva Costera, i alguns autors l’han confós amb el monestir de Sant Martí, situat al cap de Sant Antoni, prop de Xàtiva Sembla, però, que es trobava dins la diòcesi d’Arcàvica, prop de Conca, car en temps de l’abat Eutropi, successor de Donat, els seus monjos es rebellaren contra l’austeritat de vida que aquest els volgué imposar i fou el bisbe Pere, d’Arcàvica, el qui restablí l’ordre Eutropi 584-610 intervingué en el tercer concili toledà i el 590 fou elegit bisbe de València No es coneixen més notícies d’aquest monestir