Resultats de la cerca

Els avions, en nombre de vint, foren construïts per una collaboració entre la British Aircraft Corporation i Aérospatiale, i la gestió correspon a les companyies British Airways i Air France Els primers vols dels prototips 001 i 002 tingueren lloc el 1968 El 1976 foren inaugurats els primers serveis regulars amb un avió supersònic a les línies París-Rio de Janeiro i Londres-Bahrain El 1978 fou inaugurat el vol París-Nova York Reservat a les categories de viatgers més potentats i considerat un transport de luxe, hom en qüestionà reiteradament la viabilitat comercial El greu accident que patí…

Normalment els avions de transport de passatgers són aprofitats per a efectuar també el transport de càrrega, i així, en l’actualitat hom projecta i construeix avions especials en el transport de mercaderies en contenidors que en cas necessari poden servir per al transport de passatgers, com el Boeing 747 i el Lockheed L-500 , tots dos de fabricació americana i amb capacitat de càrrega de l’ordre de les 100-150 tones, amb un pes total màxim de 310 i 380 tones, respectivament La velocitat màxima que poden atènyer és inferior a un nombre de Mach de 0,8 En el camp del transport de passatgers, la…

Els elements constituents de l’avió són l’ala, el buc, el grup propulsor, els empenatges i el tren d’aterratge, els quals solen ésser disposats simètricament en relació al buc, llevat d’algun cas en què, per consideracions molt especials, la configuració de l’avió ha estat radicalment asimètrica avió d’observació alemany Blohm Voss BV-141 Els moviments d’un avió tenen lloc a l’entorn de tres eixos que passen pel seu centre de gravetat l’ eix longitudinal o de balanç , que va de proa a popa del buc l’ eix lateral o de capcineig , que és perpendicular al pla de simetria de l’avió, i l’ eix…

L’any 1946 s’hi uniren també Air Bleu i Air Afrique Des del 1948, Air France és una companyia d’economia mixta, per tal com l’estat, el principal accionista, cedí el 30% de les seves accions a particulars i a diverses collectivitats públiques És la tercera companyia mundial pel nombre de passatgers/km, amb 11 milions de passatgers transportats i 300000 tones de mercaderies Enllaça els cinc continents A París té un servei metropolità, que assegura cada nit el servei postal amb 16 ciutats de províncies Té línies subsòniques i supersòniques Concorde Participa en la cadena hotelera…

Està dedicada principalment al tràfic interamèrica, encara que a partir del 1980 té línies a Europa, Àsia i Pròxim Orient, fet que és conseqüència de l’acord signat amb Air France i British Airways abril 1980 per explotar la línia del Concorde París-Washington-Dallas

Deixeble a Göttingen de LPrandtl i ABetz, treballà a l’Aerodynamischen Versuchsanstalt en l’aerodinàmica de la propulsió Després de la Segona Guerra Mundial continuà la seva línia de treball en el Royal Aircraft Establishment a Farnborough, on intervingué, entre d’altres, en el projecte de l’avió Concorde

Les seves característiques són determinades per diversos factors facilitat de comunicacions centrals nuclears a Tarragona, fàbrica Ford a Almussafes, proximitat de les primeres matèries País Basc, vall del Rin, abundància de mà d’obra especialitzada o barata indústria llanera de Terrassa, indústria conservera de Múrcia, facilitats aranzelàries plans de desenvolupament, voluntat del poder polític avions Concorde a Tolosa de Llenguadoc, nucli industrial al voltant de Madrid, etc

Entre les seves realitzacions en el camp de l’aviació de transport civil, cal esmentar el Comet-IV que inaugurà els vols regulars transatlàntics a reacció, el quadrireactor VC-10 , el trireactor Trident HS-121 i el bireactor BAC-111 contribuí també a nombrosos projectes conjunts amb diverses companyies europees, entre els quals el de l’avió de transport supersònic Concorde D’ençà del 1977 formà part de la British Aerospace

Arrelat a França, aviat es decantà per l’escultura monumental són obra seva les Dotze Victòries de la tomba de Napoleó I als Invalides, la decoració del timpà de l’arc de triomf de l’Étoile i les estàtues d' Estrasburg i Lilla de la plaça de la Concorde, a París Conreà també l’escultura de mida petita Les tres Gràcies , a Versalles, i Safo i El bany d’Atalanta Musée du Louvre

Feu, a París, l’església de Saint-Vicent-de-Paul 1832, el circ d’estiu 1841, el circ d’hivern 1852 i l’hotel del Louvre El 1840 començà la urbanització actual de les places de la Concorde i de l’Étoile A l’estació del nord utilitzà el ferro com a element estructural racionalista Fou el primer a defensar la tesi de la utilització de la policromia en l’art grec