Resultats de la cerca
Es mostren 248 resultats
ordenances de Bilbao
Dret administratiu
Ordenances de comerç pròpies de Bilbao, vigents del segle XV al XIX.
El 1459 Bilbao disposava d’unes ordenances primitives per al comerç marítim, assegurances i navegació Creat el consolat per la Casa de Contractació, Carles I, l’any 1511, formà unes noves ordenances que, confirmades per Felip II el 1560, s’addicionaren el 1665 i que, confirmades de nou el 1668, es publicaren el 1691 Reformades el 1731, el comerç de Bilbao en demanà unes de noves, que s’aprovaren el 1737 com a redacció definitiva i que foren objecte de repetides confirmacions Part d’elles es féu d’aplicació a tota la monarquia hispànica per decret de l’any 1805…
barra
Història
Peça d’argent d’un pes màxim de 120 marcs en què, segons la legislació d’Índies (s XVI), calia efectuar el transport d’argent d’Amèrica a la península Ibèrica per a facilitar l’exacció de l’impost del cinquè de mines.
Les barres de pes superior a 120 marcs eren confiscades i hom en feia responsables criminals els fonedors Aquestes normes foren confirmades per reial ordre el 1795
adroguer | adroguera
© Fototeca.cat
Història
Mercader de drogues.
El nom d’adroguer apareix al s XVI als s XIV i XV els adroguers eren anomenats mercaders de drogues A Barcelona tenien unes ordinacions fetes pels consellers, confirmades el 1562 Al s XVII es constituïren en collegi
cultura iberomauritànica
Prehistòria
Nom donat a una indústria de sílex o cultura estesa pel nord d’Àfrica, de Tunis fins al Marroc atlàntic, durant el Paleolític superior.
El nom volia indicar relacions amb la península Ibèrica, que després no han estat confirmades, la qual cosa justifica que hom hagi tendit a canviar-ne el nom i a substituir-lo pel de cultura oraniana , derivat d’Orà
Sant Julià (la Roca d’Albera)
Art romànic
La cellula S Juliani formava part de les esglésies confirmades per l’emperador Lotaria l’església d’Elna el 834 És esmentada encara els anys 898 i 899 El 1400 era anomenada Sant Julià de Tanyà Recorda el seu emplaçament l’actual mas Sant Julià
Sesplanes
Família de cavallers catalans a Grècia.
Els representants més coneguts foren Guillem Sesplanes , veguer i castellà d’Atenes que, el 1321, confirmà un acord amb Venècia, i Jaume Sesplanes , que rebé, del rei Frederic II de Sicília, donacions a Atenes que foren confirmades al seu fill Joan Sesplanes pel duc Joan II
Adalbert
Cristianisme
Clergue.
Les seves possessions als comtats de Besalú i de Girona, que compartia amb els seus germans, foren confirmades el 944 per Lluís d’Ultramar amb immunitat judicial, tributària i de policia Es tracta, segurament, d’un canonge de Girona 947 que el 957 capitanejà la rebellió que bandejà el comte Guifré de Besalú del seu castell i l’occí mentre fugia
caputxina
Cristianisme
Membre de l’orde femení fundat a Nàpols (1538) per la catalana Maria Llorença Llong, posat sota la regla més estricta de santa Clara i inspirat en les constitucions dels caputxins.
Els monestirs de caputxines clarisses, aviat difosos a Itàlia i a d’altres països, progressivament adoptaren constitucions diverses, si bé la majoria observaren les redactades pel caputxí Girolamo da Castelferretti, confirmades per Urbà VIII 1630 L’any 1927 fou establert un text nou i únic per a tots els monestirs El primer dels Països Catalans fou el de Barcelona Sarrià, fundat a la fi del s XVI per Àngela Margarida Serafina, del qual sorgiren les diverses fundacions hispàniques
William Smith
Geologia
Geòleg anglès.
Establí el criteri paleontològic per a la determinació de l’edat de les roques, fet pel qual és considerat el pare de la paleontologia estratigràfica Les seves primeres suposicions i observacions foren confirmades el 1793, arran de la construcció del canal de Somerset, del qual fou també enginyer És autor de Geological Map of England and Wales, With Part of Scotland 1815, Stratigraphical System of Organised Fossils 1817 i Geological Atlas of England and Wales 1819-22
Comencen els treballs d’exhumació de les fosses de la Guerra Civil
El Govern català fa públic l’estudi encarregat a la Universitat Rovira i Virgili que localitza cent vint-i-tres fosses de la Guerra Civil a les Terres de l’Ebre i el Priorat setanta-nou de les quals confirmades i la resta probables L’estudi té com a finalitat desenterrar les restes sepultades dels combatents, la majoria dels quals pertanyen a l’exèrcit republicà Les restes es traslladen al Memorial de les Camposines, al municipi de la Fatarella Terra Alta
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina