Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Yves Marie Congar
© Fototeca.cat
Cristianisme
Dominicà francès, especialitzat en eclesiologia i ecumenisme.
Important artífex del concili II del Vaticà i sensible al problema d’establir el contacte entre el cristianisme i el món modern Amb l’obra Chrétiens désunis 1937 fundà la coneguda collecció “Unam Sanctam”, on també publicà Esquisses du mystère de l’Église 1941, Vraie et fausse réforme dans l’Église 1950, Jalons pour une théologie du Laïcat 1953, Sainte Église 1963 i Chrétiens en dialogue 1964, obres que influïren als Països Catalans Amb una gran fidelitat a l’Església, es preocupà de retornar a les fonts de la Bíblia i la tradició Le mystère du temple 1958, La tradition et les traditions 1960…
Edouard-Joachim Corbière
Literatura francesa
Poeta bretó de llengua francesa que signava Tristan Corbière
.
El seu recull Les amours jaunes 1873 passà desapercebut, però fou revalorat posteriorment com a obra d’un poeta “maleït” Decadentista i presimbolista, fou també precursor de l’avantguardisme
Marçal Trilla i Rostoll
Literatura catalana
Novel·lista i traductor.
Dirigí el “Diari de Mataró” 1923-36 S’exilià el 1939 Novellista de cairepopular i psicològic, publicà La miserable passió 1926, Excelsior 1927, La llàntia meravellosa d’Aladí 1930 i El basar màgic 1968 Traduí, entre d’altres, YM Congar i G Papini
Le Saulchoir
Centre d’estudis dominicà fundat el 1904 prop de Tournai, Bèlgica.
Bé que traslladat de lloc posteriorment, el moviment teològic que hi sorgí —de la mà d’Ambroise Gardeil 1859-1931 ha mantingut el nom d’origen A l’escola han pertangut autors com Antonin Sertillanges , MDRoland-Gosselin, que el succeí a l’Institut Catholique, Marcel Chenu i Yves Marie Congar , entre d’altres PF Mandonnet, Dominique Dubarle A-J Festugière, Henri-Dominique Gardeil
Concilium
Revista catòlica internacional fundada el 1965.
Entre els seus fundadors figuren Yves Congar , Hans Küng , Karl Rahner i Edward Schillebeeckx Situada plenament en l’esperit del concili II del Vaticà , s’ha consolidat com a portaveu del catolicisme més reformador, caràcter que ha estat adduït com a motiu principal de la creació el 1972 de la revista Communio La direcció de la revista organitzà dos congressos internacionals de teòlegs, a Brusselles 1970 i a Lovaina 1990 És publicada en diversos idiomes, entre els quals hi ha l’alemany, l’anglès, l’italià, el croat, el portugès i el castellà
Marcel Chenu
Cristianisme
Teòleg francès, dominicà (en religió, Marie-Dominique Chenu).
Fou deixeble de Gardeil, Mondonnet, Lagrange i Sertillanges a Le Saulchoir, on després ensenyà Mestre en teologia 1931, s’especialitzà en història de la teologia medieval Dirigí les revistes “Revue des sciences religieuses” i “Bulletin Thomiste” Capdavanter en la investigació teològica, per a la qual reclamava llibertat de recerca, féu costat al moviments vitals dins l’església i estigué en contacte amb els corrents ideològics del món El 1942 fou desposseït de la seva càtedra, i el seu llibre Le Saulchoir une école de théologie 1937 fou posat a l’índex El 1954 fou allunyat de París, juntament…
concili II del Vaticà
© Fototeca.cat
Vint-i-unè concili ecumènic de l’Església catòlica, convocat pel papa Joan XXIII amb la constitució apostòlica Humanae salutis (25 de desembre de 1961) i celebrat sota el seu pontificat i el del seu successor, Pau VI, a Sant Pere del Vaticà en els períodes següents: de l’11 d’octubre al 7 de desembre de 1962; del 29 de setembre al 4 de desembre de 1963; i del 14 de setembre al 8 de desembre de 1965.
Hi foren aprovades i proclamades les constitucions sobre litúrgia Sacrosanctum concilium , 25 de gener de 1964, dogmàtica sobre l’Església Lumen gentium , 21 de novembre de 1964, dogmàtica sobre la divina revelació Dei Verbum , 18 de novembre de 1965 i pastoral sobre l’Església en el món d’avui Gaudium et Spes , 7 de desembre de 1965, els decrets sobre els mitjans de comunicació social Inter mirifica , 4 de desembre de 1963, l’ecumenisme Unitatis redintegratio , 21 de novembre de 1964, les Esglésies orientals Orientalium Ecclesiarum , 12 de novembre de 1964,…
dogma
Cristianisme
Formulació doctrinal d’una veritat religiosa proclamada per l’Església, mitjançant el magisteri ordinari universal o una definició solemne, com a revelada per Déu.
Com a tal, és objecte de fe divina i catòlica, i comporta, doncs, obligatorietat eclesiàstica i canònica La teologia tradicional distingeix entre dogmes generals veritats fonamentals del cristianisme, que cal creure explícitament per a assolir la salvació, i dogmes especials articles de fe, que reclamen només un assentiment implícit D’altra banda, hom distingeix els dogmes pròpiament dits misteris en sentit estricte, coneguts només per revelació dels que són assequibles a la raó, tot i que l’esforç de raonabilitat és present també respecte als primers El concepte de dogma no es convertí en…
Joan Evangelista Vilanova i Bosch
© Monestir de Montserrat
Cristianisme
Historiografia catalana
Monjo benedictí i teòleg.
Vida i obra Cursà els primers estudis i el batxillerat en institucions públiques i ingressà en el monestir de Montserrat 1944, on feu la professió —simple 1946 i solemne 1949—, estudià teologia i fou ordenat prevere 1952 Al Pontifici Collegi Benedictí de Sant Anselm Roma completà els seus estudis i es doctorà en teologia 1957 amb la tesi Regula Pauli et Stephani Edició crítica i comentari 1959, que li mereixé el premi Duran i Bas IEC, 1962 Professor de teologia al clericat de Montserrat 1958-2000 i professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya 1968-97 i al Centre d’Estudis…
,
tomisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina de sant Tomàs d'Aquino i dels seus seguidors i intèrprets i corrent filosòfic integrat per aquests.
Com a cos filosoficoteològic, caracteritzat per una forta coherència aconseguida mitjançant la utilització de l’aristotelisme com a instrument per a la interpretació de les dades de la revelació cristiana, el tomisme estableix —a partir i més enllà d’Aristòtil— les anomenades cinc vies per a la demostració de l’existència de Déu, com a causa primera i darrer fi de la creació, les quals, però, han d’ésser compreses en llur context propi, que és teològic Entre les doctrines genuïnament tomistes —sovint rebutjades, o almenys diferentment interpretades per altres corrents escolàstics com és ara l…