Resultats de la cerca

Lluità en la Segona Guerra Mundial i, més tard, fou membre del Bundestag 1953-74 President del partit liberal 1968-74, ocupà diversos ministeris successivament i també la vicecancelleria 1969-74 i la presidència de la RFA 1974-79 Partidari de governar amb els socialdemòcrates, d’ençà del 1979 fou president honorari del partit liberal Publicàt diverses obres de tema polític i econòmic El 1983 es veié afectat per l’escàndol politicofinancer del consorci Flick

Des del 1980 ocupà diversos càrrecs en la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, de la qual arribà a ser subdirector i director general Durant aquell període formà part del COOB’92 i fou president del consell d’administració del CAR de Sant Cugat Posteriorment fou secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 1996-98 i president del Consorci del Circuit de Catalunya 1998-2007 Rebé l’orde olímpic d’argent del Comitè Olímpic Internacional 1994 i la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu 1998

Catòlic i conservador, fou detingut durant la guerra civil de 1936-39 Des del 1955 hom el designà successivament regidor i tinent d’alcalde de Barcelona, comissari del Pla de Desenvolupament 1962, sotssecretari d’obres públiques 1965-70, procurador en corts i delegat del govern al Consorci de la Zona Franca barcelonina a més, presidí el Cercle Català de Madrid El 1976 encapçalà la Unió Catalana, grup polític lligat a la Unión Democrática Española, de Silva Muñoz, i el 1977 intentà, sense èxit, d’obtenir un escó per Alianza Popular

Residí definitivament a Barcelona des del 1905, i, nebot d’Hermenegildo Giner de los Ríos, s’adherí a Lerroux contra el moviment de Solidaritat Catalana Fou, com a radical, regidor en 1909-11 i el 1915 i alcalde de Barcelona del gener del 1918 al juny del 1919 Durant la Segona República fou nomenat delegat especial de l’Estat espanyol en el Consorci del Port Franc Debutà com a tenor el 1895 amb Cavalleria Rusticana , i collaborà amb la societat coral Catalunya Nova El 1897 estrenà a Sitges La fada , de Morera i JMassó i Torrents

Estudià a Madrid Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de Burjassot Dirigí, fins el 1934, l’Estació Arrossera de Sueca, i fundà el Consorci Nacional Arrosser 1927, dissolt el 1932, i la Federació Sindical d’Agricultors Arrossers 1933 El 1934, dins el ministeri de comerç, creà el Servei Oficial d’Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions SOIVRE de la zona del País Valencià, del qual fou cap i inspector general Magistrat del Tribunal de Defensa de la Competència, fou autor de nombroses obres tècniques El arroz 1939, El naranjo, su cultivo, explotación y comercio…

Cursà les carreres de magisteri a l’Escola Normal de Girona 1960-63 i enginyeria industrial a l’ETSEIB 1964-70 i féu estudis de postgrau en informàtica a Tolosa de Llenguadoc Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1971, on fou un dels introductors de l’enginyeria informàtica, n'ha estat catedràtic de l’àrea d’enginyeria automàtica de sistemes i rector durant dos mandats 1994-2002 També realitzà diverses estades en diversos centres de recerca de Tolosa, Niça, Lisboa, Los Angeles i Darmstadt i collaborà amb l’Agència Espacial Europea Fou president de l’Associació contra l’…

L’any 1997 fou designada advocada de l’estat a Barcelona, i posteriorment assumí la direcció d’aquest cos a Catalunya Formà part de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància a Catalunya i esdevingué vocal del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona en representació de l’Estat També ha estat secretària del Consell Rector i de la Comissió Executiva del Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró des del desembre del 2003 Al desembre del 2010, succeint Montserrat Tura, s’incorporà com a independent al…

Fill de Felip Maria Garín Catedràtic d’història de l’art de la Universitat Politècnica de València, fou director conservador del Museu de Belles Arts Sant Pius V de València 1968-90, director del Museu Nacional de Ceràmica Gonzàlez Martí de València 1972- 87, del Museu del Prado 1991-93, de l’Institut Cervantes de Roma 1995-96, de la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma 1996-02 i president de la Societat Estatal d’Acció Cultural Exterior d’Espanya 2002-04 L’any 2011 fou nomenat director gerent del Consorci de Museus del País Valencià Ha publicat entre altres obres El pintor Maella…

Llicenciat en administració i direcció d’empreses per ESADE i en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona, ha estat gerent de l’Orquestra Simfònica del Vallès 1995-98, de la Fundació Pablo Sarasate de Pamplona 1998-2000 i de l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó 2000-2001 Des del 2001 fins al 2010 ocupà la direcció general del Consorci de L’Auditori i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya OBC Al febrer del 2011 assumí la direcció general del Palau de la Música Catalana, tenint com a primera missió la refundació administrativa de…

Ha treballat a l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial, com a cap del Servei de Teledocumentació 1973-79 i al Consorci d’Informació i Documentació de Catalunya, que es convertí en Institut d’Estadística de Catalunya, on fou cap de projectes d’informació Ha promogut diverses iniciatives d’interès per a la informació i la documentació com ara la llista de distribució IweTel des del 1993, amb quasi 6000 subscriptors, el grup d’experts ThinkEPI des del 2005, sobre estratègia i prospectiva de la informació, que publica l’ Anuario ThinkEPI , el directori EXIT Expertos en el…