Resultats de la cerca
Es mostren 5910 resultats
lòcul
Anatomia
Cadascuna de les cavitats de què consta un òrgan, especialment un ovari, un fruit, un esporangi, etc.
període
Dret processal
Cadascuna de les fases o parts de què consta el judici per a exposar, provar o sentenciar.
votació nominal
Votació en la qual a cada vot consta el nom de la persona que l’ha emès.
diadelf | diadelfa
Botànica
Dit dels estams agrupats en dos fascicles, un dels quals molt sovint consta d’un sol estam.
delfinaptèrids
Zoologia
Família de cetacis odontocets amb molt pocs representants, car solament consta de dos gèneres: Delaphinapterus i Monodon.
Al primer pertany la beluga, i al segon, el narval Els delfinaptèrids són de grans proporcions poden atènyer els sis metres de llargada i en general són molt despigmentats Llur principal característica anatòmica interna és que les vèrtebres cervicals no són soldades entre elles
datació
Cronologia
Fórmula al final (o al començament) del text d’un document en la qual consta la data.
Després de datum o actum , o factum , pot expressar el lloc datació tòpica i, en tot cas, el temps datació crònica amb el dia del mes, el de la setmana rarament i l’any indicat per una era, amb el nom del sobirà regnant datació personal o bé referit a un fet contemporani datació històrica
clistró
Electrònica i informàtica
Tub electrònic emprat per a produir o amplificar oscil·lacions de freqüència molt elevada, basat en la modulació de velocitat dels electrons.
Consta d’un canó d’electrons, dues cavitats ressonants anomenades rumbatrons i un ànode o collector d’electrons El senyal d’entrada és aplicat a la primera cavitat, mentre que per la segona és recollit el senyal de sortida, amplificat Una variant d’aquest tub és el clistró reflex , que consta d’un sol rumbatró, i l’ànode, que fa de reflector, té un potencial negatiu
Sant Pere del Talladell (Tàrrega)
Art romànic
El poble del Talladell s’emplaça a 390 m d’altitud, a la riba dreta del riu d’Ondara El lloc és esmentat l’any 1063, i la seva església consta com a parròquia del bisbat de Vic en dues llistes de parròquies, datables una vers el 1080 i l’altra de la primera meitat del segle XII L’any 1133, en el testament atorgat pels esposos Gombau i Agnès, consta que aquesta féu una deixa “ ad opera Sancti Petri de Taiadel ” En les relacions d’esglésies i parròquies que contribuïren a la dècima papal collectada a la diòcesi de Vic els anys 1279 i 1280, consta que el…
Sant Martí d'Albars
Església que es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà Inicialment fou una sufragània de la parroquial de Santa Maria de Lluçà per esdevenir independent com a parròquia, caràcter que ha conservat fins a l’actualitat L’existència de l’església es documenta l’any 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Lluçà, en la qual el bisbe de Vic vinculà a l’església consagrada diverses esglésies, entre les quals es trobava la de Sancti Martini de Medians sive de Albas et suo sacerdote Aquesta dependència perdurava encara entre el 1025 i 1050, ja que no consta en una llista…
Sant Pere d’Altet (Tàrrega)
Art romànic
El petit nucli d’Altet és situat al sud-oest del poble de la Figuerosa, a uns 4 km de Tàrrega De la primitiva església romànica, en l’actualitat no en queda cap rastre tanmateix, ja apareix esmentada l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona Segons consta en aquest document, l’església d’Altet es trobava subjecta, juntament amb d’altres, a la canònica de Guissona Aquesta situació no es va mantenir gaire temps, ja que en la butlla que el papa Eugeni III atorgà l’any 1151 a l’església de Santa Maria de Solsona, consta que el temple d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina