Resultats de la cerca

Estudià arquitectura i belles arts a Madrid Inicià els seus treballs en el formalisme Posteriorment, el seu treball s’enquadrà en l’art objectiu, constructivista i racional El 1967 fou seleccionat per al Primer Saló d’Art Constructivista A partir de la dècada de 1970, abandonà progressivament el llenguatge plàstic per endinsar-se en tota una sèrie de pràctiques que van des de la poesia experimental i la música fins al cinema, la performance i les grans installacions La seva obra es troba en ciutats com París, Londres o Nova York El 2007 li fou atorgat el Premio…

Aquest corrent s’emmarca dins de la família dels enfocaments cognoscitivistes, l’origen dels quals es troba en les teories del psicòleg suís Jean Piaget L’ésser humà no és entès com a receptor de coneixements passiu sinó com a creador d’estructures mentals actives que integren i desenvolupen coneixements El constructivisme beu en les fonts filosòfiques de l’innatisme i de l’empirisme Segons aquest corrent, l’infant construeix mentalment els seus coneixements gràcies a la interacció que es produeix entre les seves capacitats —íntimament relacionades amb la competència cognoscitiva pròpia de l’…

L’ensenyament actiu potencia els aprenentatges elaborats pel mateix alumne, i la seva activitat no s’ha d’entendre forçosament com una activitat física observable, sinó que, des d’una perspectiva constructivista constructivisme, l’activitat de l’alumne ha de manifestar-se essencialment en l’elaboració dels processos intellectuals relacionats amb l’aprenentatge

Amic del filòsof Paul Ludwig Landsberg, arribà a Tossa Selva els anys trenta fugitiu de la persecució d’artistes avantguardistes per part del règim nazi, i s’installà a la vila definitivament Conreà una descomposició constructivista de la figura que relaciona la seva obra amb el cubisme Al Museu Municipal de Tossa es conserva un Quixot seu

A París 1936-37, el cubisme i el neoplasticisme l’orientaren vers la recerca d’estructures plàstiques Enfront de l’expressionisme abstracte propugnà als EUA un art d’arrel constructivista, el structurism , que defensà en llibres com Art as the Evolution of Visual Knowledge 1948 o The New Cézanne , 1958 Els seus Structurists works, relleus rectilinis policromats , són la manifestació plàstica de les seves teories

Formada a l’Escola de Belles Arts, féu la seva primera exposició individual a Barcelona Sala Rovira el 1949 Anà a París el 1951, i hi tornà sovint Ha exposat particularment a Reus 1953, Barcelona 1954, 1957 i 1960 i París 1955 i 1957 Ha conreat la pintura mural capella del Cottolengo de Barcelona, 1952 i el figurinisme Després d’una etapa inicial naturalista, arribà a un expressionisme sempre constructivista i de formes esquemàtiques i geometritzants

Net de Josep Campeny i besnet de Damià Campeny Autodidacte Ha exposat a Mataró, Lió, Barcelona i Madrid, en exposicions collectives a Madrid, Basilea, Legnano, etc Adoptà la tècnica constructivista 1963-65, i la seva obra acusà després influències de l’onirisme i del pop-art fins el 1970 Posteriorment, trobà un estil plenament personal, en el qual representacions figuratives sense expressivitat són manipulades com formes pures, a la recerca d’una bellesa plàstica Des del 1974 resideix a Nova York

Arquitecte titulat a Barcelona el 1942, guanyà ja un premi d’aquarella de la Universitat de Barcelona Exercí la seva professió a París, on s’installà 1948 Dedicat de ple a la pintura 1962, assolí el primer premi dels salons de Saint Germain-en-Laye 1964 i de Saint-Cloud 1965 Obtingué diversos altres premis i exposà anualment a París S’inscriu en una abstracció d’arrel constructivista, on juguen també, amb els colors normalment poc brillants, les textures de l’empastament

Desenvolupa una obra d’arrel minimalista i constructivista caracteritzada per l’austeritat en el tractament dels materials, el rigor compositiu, la sobrietat de les formes i el diàleg entre aquestes i l’espai que les envolta En són molt representatives les obres transitables de gran format, principalment la realitzada a l’avinguda de Rio de Janeiro de Barcelona, seqüència en formigó negre de 306 m de llargada 1985-89 Té obra pública en diversos llocs de Catalunya, com també a Alemanya, França i els EUA