Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
senyal de circulació
Senyals de circulació
© fototeca.cat
Transports
Placa, disc, cartell, etc., que, en una carretera, en un carrer, en un encreuament, serveix per a regular el trànsit, per a advertir els conductors dels vehicles d’algun perill o d’algun obstacle, per a donar-los algun avís, alguna indicació, alguna consigna, etc., relacionats amb el trànsit.
El codi de circulació distingeix els senyals de perill que consisteixen en una placa triangular equilàtera collocada amb la base horitzontal i el vèrtex oposat a la part superior —llevat del cas del “cediu el pas”, en què la posició és invertida—, amb el contorn vermell, el fons blanc o groc i les lletres o símbols de color negre o blau fosc, els senyals de prohibició i de final de prohibició que són discs, amb el contorn vermell i, generalment, el fons blanc i els símbols negres o blaus, en els de prohibició, o bé discs blancs travessats de dalt a baix i de dreta a…
coronament
Transports
Contorn superior en línia corba de la cobertura amb el qual aquesta acaba a popa, formant un arc convex.
escotilla
Escotilla
Transports
Obertura de contorn quadrat o rectangular que posa en comunicació les diferents cobertes amb l’interior de la nau.
La tendència moderna és de fer-les del major perímetre possible per tal de facilitar la càrrega i la descàrrega Hom les numera d’acord amb la bodega que comuniquen amb l’exterior, començant per la més pròxima a la proa
gruix de perfil
Transports
En un perfil aerodinàmic, el major dels segments, perpendiculars a la corda del perfil, compresos entre el contorn superior i l’inferior.
Hom l’expressa en percentatge de la longitud de la corda del perfil gruix relatiu i pot variar entre el 3% en els perfils prims fins al 24% en els perfils gruixuts El gruix de perfil té influència sobre la variació del coeficient de sustentació amb l’angle d’atac i sobre el valor màxim d’aquest coeficient de sustentació En general el coeficient de resistència creix amb el gruix de perfil
gàlib
Transports
Perfil exterior màxim que hom pot donar al contorn dels vehicles perquè puguin passar pels túnels i per altres instal·lacions fixes de la via.
Aquestes han de restar també per defora d’un perfil mínim anomenat gàlib d’obstacles
ala
Esquema d’una ala d’avió
© fototeca.cat
Transports
Tota superfície aproximadament horitzontal, fixa o no, sobre la qual s’exerceixen les reaccions aerodinàmiques per a la sustentació dels aerodines.
Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…