Resultats de la cerca

Sovint emprà el nom llatinitzat Jacobus Gallus Treballà a Viena, a Olomuc i a Praga Deixà dinou misses i molts motets, recollits en un Opus musicum 1586-91 Les seves obres són una síntesi de l’escriptura contrapuntística dels francoflamencs amb l’escola policoral veneciana

Organista al servei de Carles IX i Enric III Perfeccionà la forma de la cançó francesa el seu estil homòfon s’allunyà de l’escriptura contrapuntística dels músics francoflamencs Autor de cançons i motets Escriví música descriptiva La prise du Havre, La Guerre de Calais i fantasies polifòniques per a orgue o espineta

L’ stretto la forma catalana és ’estreta’ té lloc, doncs, quan la imitació del tema es produeix abans que aquest hagi acabat ex 1 Exemple 1 - Exposició de la fuga © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta circumstància suposa un efecte d’acumulació, d’intensificació, causat per l’ encavalcament entre dos elements que fins llavors havien estat en relació d’encadenament o de juxtaposició En aquest sentit, l’ stretto fa palès que dues parts del subjecte poden combinar-se no tan sols melòdicament sinó també harmònicament sigui a l’8a o en un altre interval No és infreqüent que en l’ stretto només…

Denominat també contrapunt escolàstic i contrappunto osservato , es caracteritza per ser un contrapunt modal que té l’interval com a categoria harmònica bàsica i pel fet d’estar fonamentat en un cantus firmus També li és propi un control estricte de la dissonància, de la falsa relació i dels enllaços melòdics Aquest estil s’identifica amb les espècies de Fux , que pretenen codificar la pràctica contrapuntística de Palestrina

Organista i músic de la capella reial, compongué obres destinades a la litúrgia reformada i a la catòlica De la seva producció es destaquen la missa a set veus Puer natus est nobis , dues Lamentacions i el motet per a quaranta veus Spem in alium , d’escriptura contrapuntística molt elaborada Escriví música per a instruments de tecla perduda en bona part i les variacions sobre Felix namque 1562-64, obra innovadora destinada al virginal

Format al Conservatori de Zuric, estudià amb V Andreae i Ph Jarnach Posteriorment amplià la seva formació a París i Berlín Fou professor de teoria, composició i direcció orquestral al Conservatori de Zuric 1927-69, i també dirigí diverses formacions corals Clarament influït per l’obra de M Reger, el seu llenguatge musical denota una interessant lectura de la tradició contrapuntística barroca dins uns paràmetres harmònics atrevits, però que mai no arriben a trencar amb la tonalitat En el catàleg de la seva obra sobresurten les peces corals

El 1696 publicà un recull de sonates titulat Il giardino armonico , en el qual s’autodefinia com a músic per afecció La resta de la seva producció inclou tres reculls de sonates en trio, quatre de sonates per a violí i continu i un de concerts publicats entre el 1701 i el 1706 El motet per a solista Coelestes angelici chori és l’única obra no instrumental que, ara per ara, es coneix d’aquest compositor El seu estil, plenament italià, està molt marcat per l’obra d’A Corelli, amb un gust pronunciat pels cromatismes i amb una sòlida tècnica contrapuntística

Franciscà, estigué al servei d’Alfons el Magnànim, que el pensionà l’any 1455 a Roma L’any següent figura com a almoiner major de Ferran I de Nàpols, i el 1475 com a cantor a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó És autor d’obres religioses, de villancicos i de cançons profanes se n'han conservat dues misses, alguns motets i 17 cançons profanes La seva producció mostra un gran domini de l’escriptura contrapuntística de l’escola francoflamenca del darrer terç del s XV La seva originalitat està a simplificar la tècnica per donar una major expressivitat al text