Resultats de la cerca

Aquesta capella, prop del poble, va dependre del convent de les monges santjoanistes d’Alguaire Es tracta d’un edifici gòtic Un cop establertes les monges sanjoanistes al castell, el 1265 s’inicià la construcció o reconstrucció de l’església de la Mare de Déu de Merli, juntament amb la casa dels sacerdots residents, en un indret a prop del nucli d’Alguaire, on sembla que ja hi havia hagut un temple anterior En les obres, que finalitzaren l’any 1278, hi contribuïren diverses institucions eclesiàstiques Hi ha constància que al juliol de l’any 1296, l’abat de la canònica de Sant…

Aquesta antiga església parroquial del poble de Rocafort formà part del bisbat d’Urgell fins el 1956, en què passà a Lleida S’esmenta per primera vegada en la relació d’esglésies del bisbat d’Urgell que contribuïren a la dècima del 1391 Hi apareix el capellà de Rochafort , que pagà 14 sous

Aquesta església és la parròquia del poble de Torrent Des de l’edat mitjana fou regida per un rector de l’arxiprestat de Fraga, dins la diòcesi de Lleida Entre els frares hospitalers que vivien a la comanda de Torrent hi ha esment de dos capellans 1232 Més tard, l’església de Torrent és consignada entre les que contribuïren a la dècima de Terra Santa del 1280 L’actual temple és un edifici barroc del segle XVIII

Aquesta capella, avui desapareguda, era situada dins el castell de Pena-roja, el qual era emplaçat al tossal de la Mola, als vessants ponentins del qual s’esgraona la població de Pena-roja És ja documentada el 1185, i figura també en les relacions d’esglésies que contribuïren a la dècima papal els anys 1279 i 1280 Fa ja alguns anys, en fer el dipòsit d’aigua de la població a l’indret on hi hagué el castell, aparegueren restes de murs i antics enterraments, probablement del cementiri de l’església de Santa Maria

De la parròquia de Tiurana, no se’n tenen referències fins al segle XIV, en què es consigna entre les parròquies del bisbat d’Urgell que contribuïren a la dècima del 1391 Tanmateix, el seu origen ha de ser anterior i caldria relacionar-lo amb la fundació, el 1171, de la vila de Tiurana, dins el terme de Vilaplana, per iniciativa del bisbe Arnau de Preixens i Bertran de Vallferosa L’actual església parroquial de Tiurana és un edifici renaixentista, construït el 1545 i reformat posteriorment al segle XVIII Es veurà afectat per la construcció de l’embassament de Rialb, que negarà…

L’antic terme de Lluçà és situat al sud del poble de la Figuerosa, prop del barranc del mateix nom En aquest indret hi hagué durant l’edat mitjana un castell i una església, segurament amb rang parroquial, de la qual avui dia no resten vestigis Tanmateix, la documentació demostra l’existència d’aquest temple des del segle XI així, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, Lluçà consta com una de les esglésies subjectes a l’esmentada canònica L’any 1391, en la relació d’esglésies i parròquies que contribuïren a sufragar la dècima papal del bisbat d’Urgell, consta que…

La vila de Massalió és situada damunt d’un turó a la riba esquerra del Matarranya El lloc i el castell foren conquerits definitivament als musulmans vers l’any 1157 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV Pocs anys més tard, el 1175, el rei Alfons I féu donació d’aquest indret al bisbe de Saragossa i al capítol de Sant Salvador de la mateixa ciutat De l’antiga església parroquial de Massalió hi ha referències des de l’any 1215, i consta també en les relacions de les esglésies que contribuïren a la dècima papal els anys 1279 i 1280 L’actual temple parroquial, que substituí l’…

El lloc de Sant Marcell o Marcel, a la vora del riu de Siurana, va ser colonitzat per Pere de Déu a partir del 1180 En aquesta data el rei Alfons I va fer donació a Pere de Déu del territori de Sant Marcell i la vall de Porrera perquè el repoblés Com assenyala el topònim, en aquest indret s’havia bastit una església, de la qual es té una única referència del 1258 El nucli de població de Sant Marcell potser va desaparèixer aviat com a tal el fet és que l’església mai no va passar de ser una sufragània, ja que no figura en la relació d’esglésies i beneficis que contribuïren a la…

La vila de Torredarques és situada dalt un turó de 744 m d’altitud, que domina la vall a la capçalera de la rambleta de Torredarques Aquest lloc depenia, des d’antic, del gran terme del castell de Mont-roig La primera referència a l’església parroquial de Mont-roig data de l’any 1247, i també consta entre les esglésies que contribuïren a la dècima papal els anys 1279 i 1280 L’any 1356, els feligresos de Torredarques, allegant la distància del lloc de Mont-roig, obtingueren l’erecció de la seva església en vicaria, amb dret a cementiri i pica baptismal L’església parroquial actual…

És possible que aquesta església, situada en el despoblat de Rubió de Sòls o de Baix i avui dedicada a la Immaculada Concepció, fos la parròquia del terme del castell de Rubió, documentat des del 1018 Si fos així, es correspondria a l’església de Rubió que apareix en la relació de parròquies del deganat d’Urgell que contribuïren a les dècimes dels anys 1279 i 1280 El capellà de Rubió es consigna, així mateix, en la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391 L’actual edifici conserva encastats en la façana de ponent dues carteles i un lateral de sarcòfag gòtic que denoten l’antiguitat…