Resultats de la cerca

S’inicià l’any 1987 amb el Club Ciclista Eddy Mur Fou campió d’Espanya sub-23 2000 de contrarellotge El 2002 es convertí en professional amb l’equip portuguès Ovarense, amb el qual aconseguí podis a la cursa d’Alcoçaba i el Gran Premi Cantanhede Un cop deixà la competició, collaborà amb el CC Eddy Mur

Debutà professionalment el 1989 Començà com un bon esprintador, però a poc a poc es convertí en un ciclista capaç de guanyar qualsevol de les curses clàssiques Quedà quart al Tour de França del 1995 i guanyà aquest mateix any la Vuelta a Espanya, la Volta a Catalunya i la cursa París-Niça L’any 1996 tornà a guanyar aquesta darrera cursa i també la Midi Libre

Practicant d’automobilisme, tennis i ciclisme, el 1884 fundà el Club Velocipèdic de Barcelona El 1891 creà i dirigí El Ciclista , primera revista sobre ciclisme de Catalunya, que es convertí en el portaveu de la Societat Velocipedista de Barcelona El 1895 liderà la fundació de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i secundà Josep Barunat com a primer president Fou el segon president de l’entitat, ens que encapçalà durant dues etapes 1899-1901, 1910-14 Amb el temps s’organitzà en el seu record el Trofeu Claudi Rialp, amb motiu de la Barcelona-Andorra

Començà a competir l’any 1967 amb l’Agrupació Ciclista Montjuïc i, posteriorment, passà a l’Esport Ciclista Barcelona L’any 1978, com a amateur , fou campió d’Espanya de fons, guanyà la volta a Tarragona i el Campionat de Catalunya de Muntanya L’any 1979 es convertí en professional amb el Transmallorca i fou tercer al Trofeu Masferrer Un any després corregué amb el Kelme L’any 1979 obrí una botiga a Barcelona, Ciclos Gálvez, des d’on patrocinà equips veterans sota la marca Galvesport Fou vocal a la Federació Catalana de Ciclisme 2004-08

Fundat el 1942 amb uns 50 associats, el seu primer president fou Miguel Arasa Els primers anys organitzaren excursions i alguna edició de la Festa del Pedal El 1965 Antonio Moreno López fou nomenat president i convertí el planter en una prioritat, sobretot durant la dècada dels setanta Del seu equip infantil sorgiren Jordi Roca, campió d’Espanya juvenil 1974, Antoni Moreno, subcampió d’Espanya dos cops, i Josep Maria Caroz, posterior president de l’Associació de Ciclistes Professionals S’establiren les bases de la normativa que regeix el ciclisme infantil a Catalunya…

Guanyador del Tour de l’Avenir 1964 per a corredors amateurs El 1965 es professionalitzà i assolí el Tour de França Guanyà, també, el Giro d’Itàlia 1967, 1969, 1976 i la Vuelta a Espanya 1968, victòria amb la qual es convertí en el segon ciclista amb tots tres títols En el seu palmarès hi ha també primeres posicions a la cursa París-Roubaix 1966, la Volta a Llombardia 1966, 1973, la París-Brusselles 1966, 1976, la Volta Ciclista a Catalunya 1972 i la Milà-San Remo 1974 El 1973 assolí el Campionat del Món de ciclisme de carretera a Montjuïc Considerat un dels grans ciclistes de…

El 1911 fou nomenat delegat de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE per Catalunya Competí de forma discontínua, i fou segon a la Copa Grup Esportiu 1912 El 1918 fou secretari del Grup Esportiu CVR Impulsà la recuperació de la Volta a Catalunya l’any 1920, edició en què exercí de comissari, poc abans d’accedir a la presidència de la UVE També exercí de cronometrador i organitzà els Campionats d’Espanya per equips L’any 1939 es convertí en el primer president de la Federació Catalana de Ciclisme sota aquesta denominació El 1940 rebé un homenatge pels cinquanta anys dedicats al…

Practicà el ciclisme des de petita, però l’any 1991 hagué de deixar la bicicleta a conseqüència d’una greu malaltia que l’obligà a anar en cadira de rodes durant algunes setmanes L’any 1993 pogué tornar a competir, amb l’equip italià Alfa Lum A Itàlia es consolidà com a ciclista i alguns anys després es consagrà definitivament gràcies a les victòries en el Giro, els anys 1999 i 2000, i molt especialment als triomfs en la màxima cursa del món per etapes, el Tour de França, els anys 2000, 2001 i 2003 D’aquesta manera, es convertí en la tercera ciclista que aconseguia guanyar tres…

El 1929 el seu taller de bicicletes es convertí en la primera seu del Club Ciclista Provençalenc S’inicià en la competició el 1934 i, com a neòfit, guanyà diverses curses de 100 km El 1936 competí en ciclocròs amb la Unió Ciclista La Sagrera, modalitat en la qual es proclamà campió de Catalunya 1944 Pel que fa a la carretera, després de fitxar pel Futbol Club Barcelona el 1940, s’imposà a la Volta a l’Alt i el Baix Penedès 1941, al Campionat de Sabadell 1942, al Trofeu Masferrer 1941, 1942, a la Carrera de Vic 1943 i al Trofeu Josep Maria Marcet 1944 També guanyà una etapa del…

Fundat l’any 1926, fou impulsat, entre d’altres, per Eloi Català, que també fou president del club El 1935 promogué la construcció d’un nou velòdrom a Mataró, que es convertí en seu de l’entitat El 1936 organitzà la Festa del Pedal i, des d’aleshores, un seguit de curses de ciclisme de pista en què participaren ciclistes com Guillem Timoner o Federico Martín Bahamontes Una de les curses ciclistes més destacades que organitzà fou la prova de les Sis Hores de Mataró D’altra banda, també es feu càrrec del Campionat d’Espanya de velocitat 1963 i del Campionat de Catalunya darrere…