Resultats de la cerca

El 1979 acceptà una oferta del Club Natació Barcelona i començà la seva carrera com a entrenador professional L’any següent passà al Club Natació Sabadell 1980-2004, que convertí en el millor club de natació d’Espanya, fins al punt de classificar onze nedadors per a l’Europeu del 2004 Aquell any la federació espanyola el contractà per entrenar a la Residència Blume de Madrid, on es traslladà amb els seus dos fills nedadors, Olaf i Aschwin Després de desavinences amb la federació espanyola, el 2008 es convertí en el màxim responsable de la natació a Dinamarca, on…

Intervingué en la direcció del Club Natació Barcelona en diferents càrrecs membre de la comissió consultiva 1918, vocal de junta directiva 1921, 1923 i comptador 1925-28 El 1922 fou cofundador d’un collegi d’àrbitres que, en primera instància, anomenaren “nacional”, referint-se a Espanya, però mai no va reeixir i es convertí en “comitè tècnic”, del qual en fou president 1927-28 Amb el temps, el collegi s’anomenà “català” i amb aquesta apellació es reconegué històricament

L’any 1968 establí nous rècords mundials en les modalitats de 100 i 200 metres papallona i en 400 metres lliures A les Olimpíades de Mèxic, per causa d’una malaltia, només aconseguí una medalla d’or en relleus però, en les de Munic 1972, amb la consecució de set medalles d’or 100 i 200 metres lliures, 100 i 200 metres papallona, 4 X 100 i 4 X 200 metres llisos i 4 X 100 metres estil i d’altres rècords mundials, es convertí en la màxima figura de la natació olímpica

Format al CN Barceloneta, com a nedador formà part del quartet que conquerí el Campionat de Catalunya infantil per equips 1961, que el convertí en becari de la Residència Blume Fou subcampió de Catalunya juvenil de 1 500 m lliure 1963 i ja en categoria absoluta guanyà la travessia petita del port de Barcelona anomenada Stella Maris , que organitzava l’Apostolat del Mar 1964 Com a waterpolista fou campió de Catalunya de segona categoria 1964, subcampió de primera i medalla de bronze a la Lliga estatal de primera divisió 1967 El 1972 esdevingué entrenador del CN Barceloneta i…

Especialista en proves de velocitat Fou conegut en l’àmbit internacional a partir del 1992, que guanyà dues medalles d’or en les proves dels 50 i 100 m lliures als Jocs Olímpics de Barcelona i dues d’argent en les proves de 4 × 100 m lliures i 4 × 100 estils Repetí les dues medalles d’or i les dues d’argent en les mateixes proves als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 D’aquesta manera es convertí en el segon nedador en la història capaç de guanyar en dues edicions olímpiques consecutives la prova dels 100 m lliures, després de Johnny Weissmuller Als Jocs Olímpics de Sydney 2000…

Fundat el 1925, prengué impuls gràcies a Jordi Küng, suís resident a Sallent que el 1925 inicià la tasca de difusió de la natació i el waterpolo Els primers entrenaments es feien al riu Llobregat, però poc després el Club Natació Barcelona s’interessà pel projecte, oferí material i lliçons i convertí l’associació en la primera delegació del club El 1935 deixà de dependre del CN Barcelona i s’afilià a la Federació Catalana de Natació Entre el 1940 i el 1977 es construïren un frontó, un gimnàs, una piscina climatitzada i una pista de tennis, installacions que se sumaren a l’antiga…

Es formà al Club Natació Reus Ploms i fou becari a la residència Blume entre el 1963 i el 1968, època en què guanyà diverses proves provincials, com el Campionat Provincial de Tarragona 1966 o la travessia al Port de Tarragona 1966 Nedà especialment en les proves de 400 m estils i 1500 m lliure, modalitats en les quals fou internacional amb la selecció espanyola Guanyà la prova de 400 m estils del Gran Premi de Tunísia 1966, participà en la prova Espanya-Anglaterra en 1500 mlliure 1966 i en competicions interna-cionals de categoria B 1967 Nedà al Campionat d’Espanya amb la selecció catalana…

Guanyà la medalla d’or en els campionats del món de la FINA Federació Internacional de Natació en la prova de salt des de plataforma de 10 m en les edicions del 1991 i el 1994 El seu triomf del 1991 la convertí en la campiona més jove de la història, i la Federació Internacional es veié obligada a canviar el reglament tot establint el mínim d’edat per a competir en els 14 anys Guanyà la medalla d’or olímpica en la prova de plataforma de 10 m dels Jocs de Barcelona del 1992 Als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 aconseguí dues medalles d’or, en les proves de plataforma de 10 m i de…

Conegut com Kiko Hervás, començà a nedar al CN l’Hospitalet i s’entrenà al CAR de Sant Cugat, abans de fitxar pel CE Mediterrani Als Jocs Olímpics de Pequín 2008 es convertí en el primer nedador de l’Estat a participar en una prova olímpica d’aigües obertes També disputà la prova dels 10 km als Jocs Olímpics de Londres 2012 El seu primer gran èxit fou el subcampionat d’Espanya de 5 km 2001 Participà en sis Mundials d’aigües obertes, dels quals assolí la millor classificació el 2007 quart a la prova dels 5 km i el 2011 quart als 25 km També nedà a cinc europeus, en què aconseguí…

Membre del Real Canoe NC, destacà en els 400 m i 1500 m lliure, proves en què fou diverses vegades campió d’Espanya i plusmarquista estatal durant la dècada dels cinquanta Aconseguí tres medalles de bronze als Jocs Mediterranis 1951, 1955, la darrera en la prova del relleu llarg estil lliure Disputà els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i els Campionats d’Europa 1954 Marxà una temporada a la Universitat de Yale Estats Units a entrenar-se a les ordres del tècnic Bubert Kipphut També guanyà diverses edicions de la Travessia del Port de Barcelona En abandonar la competició, passà a la directiva del…