Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Joan Salas i Anton
Història
Economia
Cooperativista.
Jove republicà federal, fundà i dirigí el 1874 El Federal Sabadellés Després, advocat 1877, anà a París, on actuà de secretari de Salmerón i es féu molt amic de Benoît Malon A Barcelona, es relacionà successivament amb el republicanisme progressista i amb el centralista de Salmerón Fundà, amb Odón de Buen, El Radical 1890 i fou director de La República 1893 Inicià llavors la seva tasca cooperativista, mostrant-se alhora partidari d’un cert socialisme intellectualitzat En 1898-99 fundà la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears i dirigí el seu òrgan de premsa,…
Josep Roca i Galès
Història
Dirigent obrer, cooperativista i republicà.
Teixidor, formà part del partit democràtic i el 1864 féu costat a Castelar a “La Democràcia” “individualistes” enfront de Pi i Margall “socialistes” Després definí un obrerisme cooperativista i politicista des de La Asociación , que fundà el 1866 Principal capdavanter d’aquesta tendència, participà en el congrés obrer català del 1868, en el Centre Federal de Societats Obreres del 1869 i en el congrés obrer espanyol del juny del 1870 En aquest tingué una intervenció molt destacada, però fou vençut pels bakuninistes i els sindicalistes apolítics Passà a encapçalar així, amb…
Joan Fargas
Història
Política
Dirigent obrer.
Teixidor, fou membre del partit democràtic i, posteriorment, del partit republicà federal fou un dels organitzadors del congrés obrer cooperativista del 1865 Barcelona i, després, un dels fundadors de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona, que presidí 1868-69 Figurà entre els fundadors de la Unió Manufacturera de Catalunya
socialisme
socialisme Congrés del Partido Socialista Obrero Español, a Madrid (1976)
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme, col·lectivització).
Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…