Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
coca
Coca de Sant Joan
© Marta Dòria
Gastronomia
Massa de farina i diversos ingredients, de forma generalment ovalada i plana, cuita al forn.
Amb una mateixa base farina, oli o mantega, ous, hom fa una gran varietat de coques, generalment ensucrades, com la coca bamba , la coca de pa o de forner sense ou, la coca d’aire grossa i estufada, típica de València, la coca fina amb aiguardent, i amb guarniment de fruita coca d’albercocs, de poma, de cireres , de confitura, d’ametlles i pinyons, etc Sovint hom confecciona també coques guarnint-les amb carn, peix, verdures o amb aquests ingredients barrejats, com la coca enramada botifarra, cansalada, pebrot i ceba, que rep també el nom genèric de coca amb recapte…
bamber | bambera
Persona que ven coques bambes o ensaïmades.
lledània
Religió
Cadascuna de les processons de pregàries que hom feia per Sant Marc (lledànies majors) i els tres dies abans de l’Ascensió (lledànies menors), en què hom visitava capelles, santuaris o creus de terme.
Pel camí hom cantava les lletanies dels sants, d’on ha derivat el nom A la fi de les processons hom acostumava a repartir caritats o almoines de pa o coques
ofrena
Representació pictòrica d’una ofrena religiosa egípcia
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Almoina en espècie o en metàl·lic que, atesa la poca freqüència de la comunió dels fidels a l’edat mitjana, substituïa l’ofrena de la matèria eucarística.
La reforma del concili II del Vaticà ha fet desaparèixer reminiscències de l’antic ritu l'oblada, el pa o les coques que, un cop beneïts, hom repartia entre els fidels, candeles a la missa de difunts i, finalment, l’estipendi de la missa
Francesc Desvalers
Història
Navegant i viatger.
El 1342 comandà una expedició de conquesta, amb dues coques baionesques, a les illes Canàries Uns quants anys més tard emprengué un viatge a Tartària, probablement per terra en tornar-ne fou requerit pels reis de Catalunya-Aragó per acudir a la cort a fer-ne relació
fructiturisme
Turisme i lleure
Agronomia
Modalitat de turisme gestionada per col·lectius de pagesos que es practica amb l’objectiu de conèixer el món de la fruita dolça, així com el paisatge, la cultura i la gastronomia autòctona de les regions on es conreen arbres fruiters.
Entre les activitats i els serveis del fructiturisme destaquen visites als conreus en temps de floració, de collita o de caiguda de fulla visites a les centrals de fruita degustacions gastronòmiques i adquisició en origen de la fruita i de productes relacionats melmelades, coques, pastissos, receptaris de cuina, etc
Dijous Gras
Folklore
Dijous anterior al diumenge de carnestoltes, amb què s’iniciaven a moltes poblacions les festes del carnestoltes.
Era costum de berenar de cassola i coques de llardons, i també, si hom sortia al camp, de truita de botifarra A molts pobles hom feia també balls tradicionals així, la cascavellada o entrelliçada, al Vallespir, o el ball de la post , a Manlleu El sentit de la tradicional ingestió de menjars abundants en greixos i proteïnes, prové de la contraposició amb la quaresma , període que començava immediatament després del dimarts de carnestoltes i durant el qual aquestes menges eren sotmeses a restriccions