Resultats de la cerca

De dimensions reduïdes uns 50 cm, caixa de dors pla i en forma de pera, mànec molt curt en proporció amb la caixa, dividit en menys trasts catorze que la guitarra, i sense cordal, té destinada, en conjunts de bandúrries i guitarres, la part aguda, i hom la fa sonar, per mitjà d’un plectre, en trèmolo gairebé constant atesa l’escassa durada del seu so Des del s XIV ha evolucionat notablement al s XVI tenia tres cordes afinades en quintes sol 3 — re 4 — la 4 al començament del s XVIII, cinc dobles cordes afinades en quartes do 3 diesi — fa 3 diesi — mi 4 — la 4, a les quals fou afegida, dins…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat Té forma rectangular, amb el teclat encastat en l’instrument i les cordes obliqües respecte del teclat El so es produeix quan, gràcies a un mecanisme de saltadors semblant al del clavicèmbal , es posen en vibració una o més cordes tensades entre dos punts fixos Té dos ponts a la taula de ressonància, fet que contribueix a donar-li una gran sonoritat L’origen del nom encara és obscur El virginal florí especialment durant el primer Barroc, i se’n construïren per tot Europa A Itàlia presentava una…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Actualment consisteix en una caixa de ressonància piriforme amb una boca oval o rodona, amb el fons pla com les guitarres El mànec disposa d’un batedor amb trasts fixos d’alpaca i un claviller que suporta un joc de clavilles amb sistema de cargol sens fi La longitud total de l’instrument és d’uns 60 cm Les cordes, en nombre de dotze sis dobles cordes o ordres, són fixades a un cordal i alçades per un pont pla Normalment es toquen amb l’ajut d’un plectre El nom de bandúrria prové del llatí tardà…

Segons la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat Tot i ser un dels instruments més freqüents ja des del Classicisme, té un origen relativament recent, ja que es basa en el principi de la percussió de les cordes per mitjà d’un mecanisme de martells, que no s’aplicà a un instrument de teclat fins cap al 1700 En la seva forma actual, consta d’una caixa de proporcions i posició diferents segons que es tracti d’un piano de cua o vertical, però amb uns elements comuns les cordes metàlliques, tesades dins d’un bastiment o ’arpa’ que consolida l’…

És el de dimensions més grans i de registre més greu Té una forma semblant a la de les antigues violes El nombre de cordes ha oscillat de tres a sis, però s’ha estabilitzat en quatre, afinades del greu a l’agut mi, la, re, sol Hom el troba ja a la segona meitat del s XVII, i fou introduït a les orquestres d’òpera un segle més tard Sovint el seu paper es limitava a doblar els violoncels La música per a aquest instrument és escrita en clau de fa, com la del violoncel, però sona a l’octava inferior Tingué també el nom de violó En la música lleugera i, especialment, en el jazz , hom utilitza la…

És usat en oposició a heterocord En alguns instruments de la família de les cítares populars, les cordes es tallen a partir del mateix material que la taula de ressonància, aixecant-les, per facilitar-ne la vibració, amb petits ponts que fan de falca entre la corda i aquesta part rígida Aquest terme fou introduït per la classificació Hornbostel-Sachs És el cas de les cítares africanes tubulars senzilles i les de forma de rai, les cordes de les quals són fetes aixecant l’escorça en el sentit longitudinal A les primeres es tallen diverses cordes que es mantenen separades amb un pont únic…

Bé que d’origen portuguès, és típic de les illes Hawaii El 1920 fou incorporat a petits conjunts de jazz als EUA N’existeix una modalitat anomenada banjo ukulele , construït com el banjo i afinat com l’ ukulele

És format per una caixa de ressonància triangular, amb un mànec llarg i tres cordes dues cordes a l’uníson i l’altra a una quarta superior que hom fa sonar amb els dits o mitjançant un plectre Hom fa conjunts de fins a quaranta-cinc balalaiques de sis dimensions diferents

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Molt usat a Europa des del final del segle XVI, especialment per a l’acompanyament, forma part de la família dels llaüts renaixentistes llaüt Generalment està encordat amb sis ordres dobles ordre —en alguns instruments, ordres senzills— que passen per sobre del diapasó i s’afinen des del claviller més proper a la caixa de l’instrument Vuit cordes més llargues, externes al diapasó, queden situades en el mateix pla, però es fixen a l’altre claviller, situat a l’extrem del mànec Totes…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec És un llaüt , de mànec llarg -uns 130 cm- i ample, amb dos clavillers un per a les cordes normals i un altre, més separat de la caixa de ressonància, per a sis o vuit cordes suplementàries -més greus- que, o bé ressonen per simpatia, o són tocades a l’aire no poden ser trepitjades perquè el mànec, massa estret, no està pensat per a permetre-ho El claviller principal forma sovint un angle d’entre 45 i 60 graus amb el suplementari, que segueix recte i adossat al diapasó Les cordes solen…