Resultats de la cerca

L’estudi del delicte i, com a conseqüència, del delinqüent es desenvolupà al s XIX a partir de Cesare Lombroso i la seva teoria del criminal nat, a través de dos grans corrents investigadors l’un, que vinculà el fet delictuós o la personalitat del delinqüent, sia donant importància a l’aspecte antropològic antropologia criminal, als factors hereditaris o a l’aspecte psicològic l’altre, la sociologia criminal, que atorgà al medi social —concentrat en la família, l’educació, l’ambient d’amistat, les formes de vida en les grans ciutats, etc— el caràcter de factor preponderant de producció del…

Aquesta disciplina ha sofert un gran desenvolupament, en veure's implicada en els processos de denúncia de violacions dels Drets Humans, duts a terme arran de conflictes que diferents pobles han sofert al llarg del s XX A més, les seves tècniques s’utilitzen per a l’estudi històric de les societats i com a disciplina auxiliar de criminologia

Intentà d’aplicar a la psiquiatria i a la criminologia la metodologia positivista A Genio e follia 1864 descriu la condició del geni com una degeneració d’origen neuròtic afí a la bogeria, a la qual pot conduir alguna vegada A L’uomo delinquente 1876 descriu les característiques físiques de l’arquetip del delinqüent i afirma que tant aquestes com la conducta delictiva són predeterminades per factors congènits

Es doctorà en dret a Madrid i es llicencià a la Scuola di Diritto Penale de Roma Fou titular de la primera càtedra de dret penal de la facultat de dret, a la Universitat de Barcelona, on dirigí també l’Institut de Criminologia Autor de La minoría penal 1940, La legislación española sobre tribunales de menores, El código penal del Brasil, Psiquiatría y derecho penal , entre altres obres El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi i fou president d’honor de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

Després dels estudis de medicina, anà a Berlín, on estudià al nou Institut de Psicoanàlisi 1919 Emigrat als EUA 1930, ensenyà a la Universitat de Chicago 1930, i fundà l’Institut de Psicoanàlisi de Chicago 1932, el qual dirigí fins el 1956, i presidí l’Associació Americana de Psicoanàlisi 1938-39 Se centrà en la criminologia, la medicina psicosomàtica i la psicoteràpia analítica breu, camps en els quals donà més importància als conflictes recents de l’individu que no pas als de la infantesa És autor de Fundamentals of Psychoanalysis 1948, Psychosomatic Medicine 1950 i The Scope…

Graduat en criminologia, forma part de la secció científica del cos dels mossos d’esquadra L’any 2007 es donà a conèixer amb la novella Montecristo , que narra les aventures bèlliques d’uns republicans espanyols fugits de Mauthausen que s’enfronten a Himmler El 2008 publicà La mala dona , sobre el personatge històric d’Enriqueta Martí, “Vampir del carrer de Ponent”, amb la qual obtingué el premi Crims de Tinta, novella que ha estat traduïda a una dotzena de llengües Posteriorment ha publicat les novelles  L’any de la plaga 2010, Bioko 2013, Farishta 2017,  Els àngels em miren…

A Bolonya entrà en contacte amb l’escola positivista italiana Catedràtic de dret polític i administratiu a Granada i de dret penal a Salamanca, la seva producció científica fou molt extensa Precursor ideològic del grup Defensa Social , les seves teories, basades en el correccionalisme, preconitzen que el dret penal perdi el seu aspecte repressiu i sigui un dret tutelar del delinqüent És autor de La antropología criminal en Italia 1890, Problemas de Derecho penal 1895, De Criminología y Penología 1906 i El Derecho protector de los criminales 1916 Donà un curs a Barcelona, als Cursos…

Els assassinats es cometeren, en tots els casos, amb mutilacions que mostraren un acarnissament extrem, motiu pel qual rebé el sobrenom de l’ esbudellador i, llevat de la darrera, totes les víctimes eren prostitutes L’assassí, a més, hauria enviat cartes en què desafiava la policia, en una de les quals probablement una falsificació s’autodenominava Jack Després del novembre del 1888, no es produïren més assassinats de les mateixes característiques L’autor restà sense identificar i, convertit en una llegenda i un dels enigmes més cèlebres de la criminologia, ha donat lloc a un…

Abandonà els estudis a setze anys i, tot i que fou molt precoç com a escriptor hagué de viure de feines diverses fins a la publicació de la seva primera obra, The Outsider , el 1956 Amb aquest assaig, un recorregut a través dels principals autors de l’existencialisme, obtingué el gran èxit de la seva vida, per tal com reflectia amb un gran encert la sensibilitat del moment La seva obra posterior, que mai no obtingué un reconeixement similar, fou molt nombrosa més d’un centenar de títols i inclou ficció narrativa, però sobretot assaig sobre una gran diversitat de temes, especialment sobre…