Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
criptògames
Micologia
Protistologia
Grup de plantes que inclou els líquens, les algues, els briòfits i els pteridòfits.
Aquests últims, pel fet de tenir vasos, són anomenats plantes criptògames vasculars
podostemonàcies
Botànica
Família de podostemonals integrada per plantes herbàcies aquàtiques, que viuen adherides a les pedres en cursos ràpids d’aigua.
Són plantes molt modificades, amb aspecte de criptògames, d’arrels assimiladores, de flors hermafrodites, solitàries i cimoses, sovint embolcallades per una espata bracteal, i de fruits capsulars Comprèn unes 200 espècies, exclusivament tropicals
criptogàmia
Botànica
Part de la botànica que tracta de les plantes criptògames.
Hom la subdivideix en ficologia, briologia, micologia i liquenologia, disciplines que estudien les algues, els briòfits, els fongs i els líquens, respectivament
fronda
Botànica
Nom aplicat als tal·lus foliacis de les algues i d’altres criptògames.
anticriptogàmic
Fitopatologia
Substància química aplicada en el tractament de les malalties de les plantes produïdes per criptògames paràsites (generalment, fongs) i per bacteris.
Atesa la natura i la forma de propagació d’aquests paràsits, són més freqüents les malalties que cal prevenir que no les que admeten lluita curativa Els anticriptogàmics, emprats en tractaments curatius, destrueixen el paràsit extern de les plantes els emprats en tractaments preventius impossibiliten la germinació de les espores dels fongs i d’altres paràsits interns Entre els productes de més alt valor anticriptogàmic hi ha el sofre i el coure i els fungicides sintètics
espora
© fototeca.cat
Micologia
Anatomia vegetal
Element reproductor dels vegetals (principalment de les criptògames), en general unicel·lular (però pluricel·lular en alguns fongs), no implicat en la reproducció sexual.
Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l’interior d’una cèllula esporocist, hom…
alcaloide
Bioquímica
Nom genèric de substàncies orgàniques nitrogenades, de caràcter bàsic, d’origen vegetal, d’estructura química molt variada i complexa, que, en general, tenen, a dosi feble, marcats efectes fisiològics sobre l’home i els animals.
Els alcaloides poden estar localitzats en qualsevol part de la planta i es troben, principalment, en les fanerògames dicotiledònies, però també en algunes monocotiledònies i àdhuc en criptògames Un mateix vegetal en conté sovint diversos, gairebé sempre químicament afins En general, són presents en forma de sals solubles en aigua, més rarament com a bases lliures o en combinació amb glúcids glucoalcaloides Llur concentració oscilla àmpliament segons l’edat de la planta, període vegetatiu, insolació, condicions climàtiques, natura del sòl, adobs, etc Les majors concentracions es…
planta
Botànica
Organisme pertanyent al regne vegetal.
Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…
botànica
Botànica
Part de la biologia que estudia els organismes vegetals.
També és anomenada fitologia La història de la botànica, i sobretot de la taxonomia, arrenca de temps molt antics Ja l’home del Paleolític degué assolir coneixements empírics sobre les propietats d’alguns vegetals comestibles, metzinosos, medicinals, indicadors del terreny, coneixements que en els agricultors neolítics havien d’anar acompanyats d’algunes nocions elementals de fisiologia germinació, influències de la temperatura i de la humitat, etc Els tractats botànics més antics que ens han pervingut són obres de caràcter pràctic dedicades a les plantes medicinals com les de Teofrast o…