Resultats de la cerca

Començà la seva tasca lingüística estudiant llatinitat medieval addi cions al glossari de Du Cange, però la seva obra més important és el Grammatisch-kritisches Wörterbuch der hochdeutschen Mundarten ‘Diccionari gramàtico-crític dels dialectes alt-alemanys’, publicat a Leipzig 1774-86, que contribuí notablement a la codificació d’aquest idioma Del 1759 al 1761 fou professor del Gymnasium protestant d’Erfurt Turíngia i, des del 1787, conseller de la cort i director de la biblioteca de Dresden

Deixeble de JJFux, fou nomenat compositor de la cort austríaca 1739 i organista de la capella de l’emperadriu Elisabet Cristina 1741-50 Autor d’òperes, simfonies, concerts i sonates, és el representant de l’estil preclàssic vienès, i fou un dels primers a donar al concert la forma de sonata

Fill del també compositor Johann Cristoph Toeschi, estigué, com el seu pare, al servei de la cort de Munic La seva mala salut feu que el 1789, després de nou anys en el seu càrrec, es veiés obligat a abandonar-lo El 1801 fou nomenat compositor de cambra del regne de Baviera Entre les seves obres hi ha simfonies, concerts, ballets i danses La seva música està vinculada a l’Escola de Mannheim, en el desenvolupament de la qual tingueren un paper destacat els membres de la seva família

Georg Dientzenhofer Bad Aibling, Baviera 1643 — Waldsassen, Baviera 1689 construí l’església de Sant Martí de Bamberg i l’abadia de Waldsassen El seu germà Johann Leonhard Dientzenhofer Sankt Margarethen bei Flintsbach, Baviera 1660 — Bamberg 1707, projectà a Bamberg l’església i el convent de Sant Miquel i el palau anomenat Neue Residenz Johann Dientzenhofer , germà dels anteriors Sankt Margarethen bei Flintsbach 1663 — Bamberg 1726, construí la catedral de Fulda i l’església conventual de Banz, i collaborà en la construcció del palau de Pommersfelden 1711-18 Christoph Dientzenhofer , també…

Una mirada de conjunt La nostra Terra és un cos minúscul perdut en la immensitat còsmica, des d’on els éssers humans contemplem l’univers que ens envolta Però és un punt d’observació que, certament, ens permet una visió molt parcial i inadequada d’aquest univers que és al nostre voltant Un observador terrestre aconsegueix copsar amb la mirada una part infinitesimal de tot el conjunt, i la imatge que n’obté és falsejada per la perspectiva i per la illusió que tots els cossos que veu estan disposats sobre una superfície esfèrica la volta celeste d’un radi que ens sembla inabastable, encara que…