Resultats de la cerca

Vida Fill del comte Teobald III de Xampanya i de Blanca de Navarra, fou rei de Navarra 1234-53 i comte palatí de Xampanya Teobald IV, 1201-53 i de Brie Nasqué quan el seu pare ja era mort, i fou educat a la cort de Lluís VIII, a qui ajudà en la campanya contra els albigesos 1226 Mal grat que havia jurat vassallatge al rei francès, abandonà el monarca durant el setge d’Avinyó del 1226, es negà a assistir a la coronació de Lluís i, quan aquest morí, liderà un grup de nobles en contra de la regent Blanca de Castella Teobald fou coronat rei de Navarra el 1234, després de la mort del seu oncle…

Fill del soldà Mehmet II, en morir aquest 1481 fou bandejat pel seu germà Baiazet II, que fou ajudat dels geníssers Cobejat pels estats cristians en llurs projectes de croada, fou acollit pels cavallers de sant Joan de Rodes 1482, per Innocenci VIII 1489 i per Carles VIII de França 1494

Fou paborde de la catedral i catedràtic de la Universitat de València Després fou comissari de la Croada bisbe elegit de Terol, no arribà a prendre possessió del càrrec Féu una deixa testamentària que permeté la iniciació dels treballs de conducció d’aigua potable a València Aquesta conducció fou inaugurada el 1850

Franciscà, en ésser elegit papa era general de l’orde i cardenal Intentà d’organitzar una croada en ajut dels bizantins, per la unió dels quals havia treballat en l’etapa preparatòria del concili de Lió En la qüestió siciliana es mostrà contrari als interessos de la casa d’Aragó i féu costat als Anjou

El 1115 es casà amb Matilde d’Albon En la lluita per l’imperi sostingué Conrad de Hohenstaufen contra Lotari de Supplinburg A causa d’això, aquest darrer ocupà Torí el 1136 A la mort de Lotari 1137, la ciutat retornà a Amadeu Participà en la segona croada, però morí en arribar a Xipre

Fill de Jedvard i de Cecília, filla de l’antirei Blot-Sven, succeí Sverker I Introduí el cristianisme al nord de Suècia i organitzà una croada contra els finlandesos 1157 Atacat per Magne de Dinamarca, morí en el setge d’Uppsala És venerat com a sant i patró de Suècia Festa 18 de maig

Segon fill de Robert II de Dreux, fou educat per Felip II de França, que li atorgà la custòdia de Bretanya 1213, en ésser-ne assassinat el duc, títol que ell assumí El 1237 cedí el ducat al seu fill Joan i se n'anà a Terra Santa Participà en la croada de Lluís IX de França a Egipte

Governà Provença mentre Carles I i el germà d’aquest, Lluís IX de França, eren a la croada d’Egipte Tingué la protecció papal, però l’oposició armada de Jaume I de Catalunya-Aragó Fou coronada reina de Nàpols i de Sicília 1266 amb el seu marit, que ja n’era rei de fet des del 1263

Fill i successor de Robert I Participà en la primera croada i se significà en la presa de Nicea, en el setge d’Antioquia i en l’assalt de Jerusalem Havent tornat a Europa, s’enfrontà amb l’emperador Enric IV Aliat amb Lluís IV de França, lluità contra Anglaterra i morí ofegat en el setge de Meaux

Anà a Rio de Janeiro el 1816 per organitzar-hi una acadèmia de belles arts, i introduí en aquell país la pintura de JLDavid i altres contemporanis francesos, que influïren en els pintors brasilers de l’època El 1819 tornà a França Obres Predicació de Sant Joan, Pere l’ermità predicant la primera croada Musée du Louvre