Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
cronometratge
Tecnologia
Fase d’un estudi de temps consistent a mesurar i enregistrar el temps invertit en una operació, element d’operació o inactivitat.
Durant el cronometratge el cronometrador observa un o més operaris o una o més màquines que fabriquen uns elements, per tal de determinar-ne el temps d’execució normal Per a calcular el temps normal de cronometratge d’un element hom ha de disposar d’una sèrie de valors que permeti d’obtenir una mitjana estable i representativa Convé que el nombre de vegades que hom cronometra els elements sigui com més petit millor però, com que l’exactitud dels temps normals obtinguts augmenta amb el nombre de valors, cal determinar en cada cas el nombre mínim de vegades que hom ha…
meta
Esport
Línia o zona assenyalada com a terme d’una cursa.
Conté pals indicadors, installacions per a cronometradors i jutges i sovint aparells electrònics de cronometratge i de registre d’arribades
Circuit El Bosquet
Motociclisme
Circuit de motociclisme fora d’asfalt de Ponts.
Fundat l’any 1996 per la secció local del Moto Club Segre, està preparat per acollir proves d’enduro i motocròs Té 1450 m de longitud de terreny dur, amb grans desnivells, un pàdoc i servei de cronometratge Acull periòdicament proves del Campionat d’Espanya i de Catalunya de motocròs i l’Enduro del Segre, entre altres curses
Xavier Esteller Frigola
Museu Colet
Automobilisme
Pilot automobilístic i directiu vinculat al motociclisme.
Practicà diversos esports, com el rugbi amb l’Universitari, club amb el qual participà en diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya 1928-36 També fou un entusiasta del motor, però l’any 1932 una greu caiguda en una prova al circuit de Montjuïc l’allunyà de la competició motociclista En automobilisme, guanyà dues vegades consecutives el Gran Premi de Tarragona i disputà diversos rallis com a copilot de Jaume Bähr Posteriorment es dedicà al cronometratge Amb el títol estatal, aconseguí el títol internacional de cronometrador de la Federació Internacional de Motociclisme…
Xavier Martínez Jiménez
Atletisme
Atleta.
Especialitzat en velocitat, fou tres vegades campió d’Espanya de 100 m 1976, 1980, 1982 i una vegada de 200 m 1981 També fou campió de Catalunya de 100 m 1979 i de 200 m 1973, 1979 Disputà els relleus curts en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 i guanyà la medalla de bronze en la mateixa prova en els Jocs Mediterranis 1975 També disputà els 100 m en el Campionat d’Europa 1974 i els 60 m en el Campionat d’Europa en pista coberta 1975 Establí el primer rècord d’Espanya de 100 m amb cronometratge electrònic 1975 i els rècords catalans de 200 m 1981 i de 4 × 400 m amb l’equip del FC…
Andreu Ballbé Garcia
Atletisme
Atleta especialitzat en 800 m.
El 1964 participà en la cursa Jean Bouin Desenvolupà tota la seva carrera al Futbol Club Barcelona, a excepció de les dues últimes temporades, en què defensà els colors del Club Esportiu Universitari El seu entrenador fou Gregorio Rojo Aconseguí un títol català de 400 m llisos 1972, cinc de 800 m 1976, 1980, 1983, 1984, 1986 i dos de 1500 m 1977, 1983 En pista coberta, guanyà tres Campionats de Catalunya en 800 m 1972, 1973, 1974 Amb el FC Barcelona aconseguí la plusmarca catalana de 4 × 400 m 312,03 min el 1986, un títol estatal de 800 m en pista coberta 1972 i tres a l’aire lliure 1975,…
Cursa Barcelona-Madrid
Automobilisme
Competició automobilística que es disputà diverses vegades entre els anys 1916 i 1964 i que unia les ciutats de Barcelona i Madrid.
A l’inici de l’automoció a Catalunya, hi hagueren diversos intents de cobrir el trajecte Barcelona-Madrid amb el menor temps possible, encara que moltes d’aquestes temptatives no foren homologades i la prova no es considerà mai una cursa pròpiament dita El primer intent oficial del qual es té constància fou el que organitzà el Reial Moto Club de Catalunya al juny del 1916, que constava del recorregut d’anada i tornada a Madrid des de Barcelona Hi hagueren divuit participants i el guanyador fou Lluís Armangué David, que emprà un temps de 2828,24 h Després d’aquest intent se’n feren molts…
Joseph Blatter
Esport general
Dirigent esportiu suís, també conegut per Sepp Blatter.
Graduat en administració d’empreses per la Universitat de Lausana 1959, orientà aviat la seva vida professional cap al món de l’esport, inicialment com a periodista El 1964 fou nomenat secretari general de la Federació Suïssa d’hoquei sobre gel A través de la firma de rellotges Longines participà en tasques d’organització dels Jocs Olímpics del 1972 i el 1976, especialment en el cronometratge L’any 1975 s’incorporà a la Federació Internacional de Futbol Associació FIFA com a director tècnic fins el 1981, que passà a secretari general i, finalment 1998, a president en…
Usain Bolt
© Nick Laham/Getty Images for Laureus
Atletisme
Atleta jamaicà.
Especialista en proves de velocitat, guanyà la medalla d’or en 200 m llisos als campionats del món de l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme IAAF en categoria inferior als 18 anys l’any 2002 i, l’any 2003 en categoria júnior L’any següent es professionalitzà, però les dues temporades següents les lesions l’impediren accedir als primers llocs de les principals competicions Recuperat el 2007, la seva progressió malgrat la lesió de l’any 2010 que el mantingué apartat de la competició uns mesoso l’ha convertit en un dels més grans velocistes de la història, i fou el primer atleta …
A la descoberta de planetes extrasolars
Consideracions generals Des de fa segles els científics han especulat sobre l’existència de sistemes planetaris al voltant d’estrelles diferents del Sol Els planetes que orbiten en aquests sistemes reben el nom d’ exoplanetes o planetes extrasolars Durant la dècada de 1950, l’astrònom nord-americà d’origen rus Otto Struve 1897 – 1963 va proposar, per primera vegada, utilitzar els instruments astronòmics anomenats espectrògrafs per tal de descobrir exoplanetes gegants al voltant d’estrelles brillants Aquesta idea va quedar descartada per les dificultats tècniques, però es va reprendre durant…