Resultats de la cerca
Es mostren 2059 resultats
Cèl·lules nervioses
Anatomia humana
El sistema nerviós es compon essencialment de dues menes de cèllules les neurones i les cèllules de la glia o neuròglia Les neurones són les cèllules que desencadenen i transmeten els impulsos nerviosos Les cèllules de la glia són les que formen l’estructura dels òrgans nerviosos tenen funcions de sosteniment i aïllament de les neurones, i també de protecció i nutrició neuronals Les neurones són les principals cèllules del sistema nerviós En l’ésser humà, hi ha uns 16 000 milions de neurones repartides en les diverses parts del sistema nerviós Bé que n’hi ha de moltes varietats, totes les…
cèl·lules de Bénard
Física
Cèl·lules hexagonals que es formen en el si d’un fluid a causa de la convecció.
Apareixen quan hi ha una diferència de temperatura entre les dues cares d’una capa de fluid, i canalitzen el transport de massa i calor, de manera que no hi ha intercanvi de fluid entre dues cèllules
Les cèl·lules immunitàries
Anatomia humana
Fisiologia humana
S’anomenen cèllules immunitàries totes les que participen d’una manera o d’una altra en els mecanismes de defensa orgànica, ja sigui reconeixent els agents agressors i originant diverses reaccions humorals o bé actuant directament en la destrucció dels microbis Bàsicament, totes aquestes cèllules són cèllules sanguínies, els anomenats glòbuls blancs o leucòcits , per bé que no solament es troben en l’espai intravascular sinó que també accedeixen pràcticament a tots els teixits de l’organisme fins i tot algunes cèllules immunitàries romanen en teixits específics, com per exemple la pell, i hom…
cèl·lules de Sertoli
Biologia
Cèl·lules allargades, disposades en forma de columnes, que sostenen i nodreixen les cèl·lules germinatives dels tubs seminífers.
rellotge de cèl·lules fotoelèctriques
Tecnologia
Variant de rellotge automàtic, elèctric o electrònic, en què una bateria de cèl·lules fotoelèctriques genera el corrent necessari, quan és exposat a la llum, per a mantenir sempre carregat un acumulador de corrent, que alimenta el rellotge.
El corrent generat també pot ésser utilitzat per remuntar el pes d’un rellotge mecànic
De la fecundació in vitro a les cèl·lules mare embrionàries
L’any 1978 va néixer al Regne Unit Louise Brown, el primer nadó resultat d’una fecundació in vitro al món Aquesta tècnica de reproducció assistida permet resoldre problemes d’esterilitat de pràcticament qualsevol origen i s’utilitza avui dia en tots els centres de reproducció dels països desenvolupats Els problemes de fertilitat afecten actualment un 15% de les parelles en edat reproductiva i la tendència a retardar la maternitat a l’espera de trobar circumstàncies de formació i professionals adequades fan que aquest problema es posi de manifest en nombroses ocasions en edats avançades, fet…
luteïnitzant
Bioquímica
Dit de l’hormona gonadotropa sintetitzada i secretada pel lòbul anterior de la hipòfisi.
En la dona, afavoreix l’ovulació, el desenvolupament del cos groc i la secreció d’estrògens i de progesterona per l’ovari en l’home, estimula la secreció de testosterona per part de les cèllules intersticials del testicle Hom l’anomena també hormona luteotropa i hormona estimulant de les cèllules intersticials
reprogramació cel·lular
Biologia
Tècnica de modificació cel·lular que permet que cèl·lules adultes es comportin com a cèl·lules mare.
La reprogramació altera els gens presents en la cèllula de tal manera que tornin a expressar-se gens que havien deixat de fer-ho en alguna etapa durant l’evolució embrionària, i ara ho fan modificant la forma i la biologia de la cèllula perquè aquesta torni a adquirir el potencial de diferenciació i de duplicació que havia perdut L’any 2008, els científics Shinya Yamanaka, de la Universitat de Kyoto, i George Daley, de la Universitat de Harvard, han aconseguit reprogramar cèllules de la pell humana perquè actuïn com ho fan les cèllules mare Aquestes cèllules es podrien utilitzar en la…
resposta immunitària
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de reaccions posades en marxa quan una substància estranya a l’organisme i dotada de certes propietats (antigen) es posa en contacte amb els mecanismes receptors del sistema immunològic, situats en els òrgans limfoides perifèrics, com ara les estructures limfàtiques difuses (intestí, aparell respiratori, etc), els glanglis limfàtics o la melsa.
Es produeix resposta humoral quan l’antigen estimula els limfòcits B bursadependents i aquests es transformen en cèllules plasmàtiques que formen anticossos gammaglobulines específicament dirigits contra l’antigen Hi ha resposta cellular si l’antigen estimula els limfòcits T timodependents provocant la transformació en limfòcits T efectors els quals, dirigits específicament contra l’antigen actuen per citotoxicitat directa o mitjançant la producció de certes substàncies anomenades limfocines
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina