Resultats de la cerca

El joc consisteix a anar collocant, després de repartides entre els jugadors, les fitxes per torn i d’una en una tot formant una filera, ja sigui en un extrem o en l’altre, de tal manera, però, que les parts de les fitxes que es toquen tinguin el mateix nombre de punts Quan un jugador no té la fitxa adequada li passa el torn guanya el joc aquell jugador que resta abans sense fitxes Si el número que figura a la part externa de la fitxa de cada extrem és el mateix i han estat jugades les set fitxes que el porten, la partida no pot continuar i hom diu que s’ha tancat el joc en aquest cas guanya…

Autodidacte de formació, des de molt jove tocà el piano i cantà en locals de la seva ciutat, en un estil que combinava el  boogie-woogie , el  blues i el  rhythm-and-blues El 1950, amb l’orquestra de Dave Bartholomew, enregistrà el disc The Fat Man , que li donà fama Associat a Bartholomew fins el 1964, fou un dels primers cantants de rhythm-and-blues  que trencà les barreres racials els anys cinquanta i al començament dels seixanta, i assolí un èxit de públic extraordinari, tant entre la comunitat negra de la qual formava part com entre la població…

Situada prop de la ciutat de Foggia Pulla és una destinació turística d'estiu L'any 1938, el règim de Benito Mussolini hi installà un camp de reclusió per a un centenar de gais i transsexuals 

Ingressà com a infant de cor a la catedral de Sogorb i el 1879 en fou nomenat mestre de capella Escriví música religiosa, com una Missa de Glòria , a quatre veus, el motet Cantate Domino , un Miserere i una Missa de rèquiem Autor d’una Cronología de los maestros de capilla y organistas de la catedral de Segorbe

Fou mestre de la capella de la seu de Girona És autor de motets, com el Tota pulchra , a 5 veus, de salms, com Cantate Domino , a 8 veus, de lamentacions, com De lamentatione Jeremiae prophetae , a 4 veus, i del responsori In festo Nativitatis Domini , representació dramàtica per a Nadal, per a solo, 3, 4 i 7 veus, sobre text llatí i català

Director del conservatori de París 1842 i mestre de capella de Napoleó III 1857, escriví algunes obres de música de cambra, però es distingí sobretot per les òperes còmiques Le Maçon 1825, La muette de Portici 1828, admirada per Wagner, Le dieu et la bayadère 1830, Fra Diavolo 1830, Le domino noir 1837, Les diamants de la Couronne 1841, Manon Lescaut 1856, Rêve d’amour 1869