Resultats de la cerca

Vida Pioner en la utilització del dodecatonisme a Itàlia, és, sense cap mena de dubte, un dels compositors italians més destacats del segle XX Rebé les primeres lliçons de música a la seva ciutat natal El 1916 la seva família es traslladà a Graz, a Àustria, on continuà la seva formació musical Fou precisament en aquesta ciutat on assistí regularment a les representacions operístiques que hi tenien lloc i on sentí per primera vegada, el 1917, l’òpera L’holandès errant de R Wagner Sembla que això el feu decidir-se definitivament per la composició i el 1922 anà a Florència, on estudià al…

Estudià al conservatori de Florència, d’on fou professor 1931-67 En les primeres obres emprà el llenguatge diatònic amb Sei cori di Michelangelo 1933-36 assolí una expressió personal Una primera incursió en el camp dodecatònic fou Tre Laudi 1936-37 seguiren l’òpera Volo di notte 1940, basada en Vol de nuit de Saint-Exupéry, i els Canti di prigionia 1938-41 Adoptà totalment el dodecatonisme amb el cicle Liriche greche 1942-45 i amb l’òpera Il prigioniero 1949 Des d’aleshores emprà un estil webernià, com en Job 1950 i en els Canti di liberazione 1955, amb text de Heine

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà en el marc del Maggio Musicale Fiorentino després de seguir diversos cursos al Teatro Comunale florentí Especialitzada en repertori cambrístic, protagonitzà diverses estrenes d’autors del segle XX com L Nono, S Bussotti o G Manzoni, del qual el 1975 estrenà Per Massimiliano Robespierre També fou una intèrpret destacada de compositors de la Segona Escola de Viena Fou professora d’interpretació vocal del Conservatori de Florència El 2005 rebé el premi Filo d'argent de l'associació Auser i el 2009 el premi Giuseppe Verdi 'A life for music…

Estudià piano amb la seva mare i el 1933 ingressà a la Juilliard School de Nova York, on estudià cant Debutà el 1943 amb Martha a la Chautauqua Summer Opera Casada amb el director F Madeira el 1947, l’any següent debutà al Metropolitan de Nova York com una de les Nornes El capvespre dels déus , teatre on cantà de manera quasi ininterrompuda fins el 1971 La seva carrera europea es desenvolupà amb èxit al Festival de Salzburg -on el 1956 debutà com a Clitemnestra d' Electra , que enregistrà més tard en disc-, Munic, Londres, Brusselles i Viena El 1968 participà en l’estrena mundial d' Ulisse…

Estudià cant a Hamburg i el 1951 debutà, com a mezzosoprano, a Brunsvic En 1953-54 formà part de la companyia d’òpera d’Hamburg, on s’especialitzà en l’òpera del segle XX i cantà títols d’A Berg, I Stravinsky, A Schönberg i L Dallapiccola, entre d’altres El 1956 estrenà El rei cérvol , de HW Henze, i el 1961 participà en l’estrena a Zuric de Penelope , de R Liebermann També interpretà el repertori straussià, com Salome , obra amb la qual es presentà al Covent Garden de Londres 1959 El 1962 cantà Erwartung , d’A Schönberg, a l’Òpera de Washington i tres anys més tard interpretà el…

Es graduà al Conservatori d’Oslo com a músic d’església, i posteriorment estudià composició amb Bjarne Brustad, a Oslo, Vagn Holmboe, a Copenhaguen, Aaron Copland, a Tanglewood EUA, i Luigi Dallapiccola, a Florència Des del 1949 fou organista de l’església de Glemmen, a Fredrikstad Escriví obres simfòniques, concerts, música de cambra i música coral, i destacà en la música religiosa En aquest gènere compongué les peces més diverses, des d’òpera i ballet per a cerimònies religioses fins a música per a representacions de la Bíblia El seu estil varia des del Romanticisme noruec fins…

Estudià a Düsseldorf i el 1961 debutà a Friburg amb Il Trovatore Després d’actuar als teatres d’òpera de Zúric, Düsseldorf i Colònia, fou contractada per l’Òpera de Baviera el 1961 Entre el 1956 i el 1964 es presentà a totes les edicions del Festival de Salzburg amb òperes de WA Mozart i R Strauss El 1965 actuà a l’Òpera de San Francisco, on interpretà Ariadna a Naxos i Lohengrin El 1968 estrenà Ulisse , de L Dallapiccola, a la Deutsche Oper de Berlín, un any després de la seva actuació al Covent Garden de Londres Especialitzada en el repertori de R Strauss i de R Wagner,…

Estudià piano amb J Montés, composició amb A Ginastera i direcció d’orquestra amb R Kinsky També rebé lliçons d’A Copland, L Dallapiccola, B Maderna, GF Malipiero i O Messiaen Des del 1964 ha estat un actiu compositor i director d’avantguarda Fundador de l’orquestra de cambra Solistas de Música Contemporánea de Buenos Aires, ha estat director assistent del Teatro Colón de la capital argentina i professor de la Universidad Católica i de la Universidad Nacional Els seus treballs s’han estrenat a París i Washington, entre altres ciutats importants Ha rebut diverses distincions, com…

Estudià al Conservatori de Torí, on fou deixeble de F Alfano Format inicialment com a violoncellista, actuà en l’orquestra del Teatro Regio de Torí fins que el 1928 fou sollicitat a Florència, on collaborà en la formació de l’Orquestra del Maggio Musicale amb V Gui Interessat per la música italiana contemporània, dirigí estrenes d’obres de F Busoni o L Dallapiccola En 1936-43 i en 1945-53 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Roma i dirigí nombrosos enregistraments, especialment operístics El 1953 fou contractat com a director de l’Orquestra de l’Acadèmia de Santa…

Cursà estudis literaris abans de centrar-se en el cant al Conservatori de Nancy Entre el 1945 i el 1955 fou professora al Conservatori de Besançon Actuà amb èxit a l’Òpera de París, i s’especialitzà en el repertori del segle XVIII, especialment WA Mozart i ChW Gluck, i en música francesa del segle XX Estrenà obres d’A Schönberg i P Boulez, i I Malec li dedicà la Cantata pour elle , que estrenà el 1971 El 1981 A Clostre, per encàrrec de Radio France, li escriví El Tigre de oro , amb text de JL Borges Cantà arreu d’Europa el repertori francès del segle XX, des de C Debussy fins a I…