Resultats de la cerca

Els dauradors aparegueren a la baixa edat mitjana com una especialitat de luxe dins els gremis de fusters, i els de Barcelona organitzaren un gremi propi el 1596 Eren a la vegada entalladors i esgrafiadors, i practicaven l’escultura, la pintura i fins i tot l’arquitectura L’ofici tingué una embranzida durant el s XVIII i primers anys del XIX Incidentalment el gremi prengué el títol superior de collegi

El 1639 contractà l’obra de pintar i daurar el retaule major del convent del Carme, a Manresa

Resident a Lleida els dies que a la seu triomfava la pintura gòtica lineal El 1305 Jaume II li encomanà de pintar i daurar el sepulcre del seu pare Pere el Gran, sebollit al monestir de Santes Creus, on es traslladà amb la seva família El 1307 rebé de part del rei quatre-cents sous pel seu treball Del 1308 al 1312 continuà la seva tasca al dit cenobi i realitzà també certs treballs al santuari de Paretdelgada la Selva del Camp 1313 Hom li atribueix també la pintura i decoració del panteó de Blanca de Nàpols

Germà de Dionís Renart i Garcia, amb qui collaborà sovint Format a Llotja, fou deixeble de Martí i Alsina, Torrescassana i Soler i Rovirosa Ingressà al Cercle Artístic de Sant Lluc el 1894 Fou un dels fundadors del FAD 1903 Un dels principals exlibristes del seu temps, dibuixà una cinquantena llarga de marques entre el 1904 i el 1907, que publicà en el volum Ex-libris Renart s’inscriví primer en un neogoticisme que donà pas aviat a una decidida adscripció a l' Art Nouveau Representant la firma familiar Renart i Cia, realitzà retaules decoratius, plafons i mobles, que foren premiats a les…

A partir del 1757 construí el cambril de Santa Maria a Alacant, on l’any 1761 pintà i encarnà la Mare de Déu de l’Assumpció , que havia remodelat l’escultor Pasqual Valentí

Creà i dirigí la revista artística Hispania 1899-1900 Publicà els àlbums Montserrat i A los toros, així com Panorama nacional i un Atlas litográfico Amb el daurador alsacià Schütz, que féu venir de París el 1891, i sota la direcció de Joaquim Montaner, féu notables relligadures per a l’editorial Montaner i Simon A l’Exposició de Barcelona del 1892 presentà com a novetat unes rajoles hispanoaràbigues fetes sobre cartó, que tingueren molt d’èxit comercial

Hom li ha atribuït tradicionalment les portes del retaule d’Ulldecona Hom ha demostrat, però, que devia ésser el mateix Joan Sarinyena D’altra banda, del Francesc Sarinyena la partida de defunció del qual és coneguda, res no se'n sap com a pintor, tot i que no es descarta que fos parent de Joan i fins i tot que intervingués com a daurador o tallista en un retaule del convent de Santa Caterina de Siena, on treballà també Ribalta

Vida i obra Fou daurador i restaurador d’imatges Iniciat en la literatura castellana en diferents revistes, el 1872 publicà el seu primer poema en català a la “Ilustración Popular Económica”, i començà a distingir-se com a partícip del moviment de la Renaixença Soci fundador de Lo Rat Penat 1878, aconseguí diversos premis als seus Jocs Florals Collaborà a la premsa valenciana i fou corresponsal de “Lo Gai Saber” Una part de la seva obra poètica, de caràcter popular i de temàtica sentimental, fou recollida en els volums Flors de l’Horta 1883, Roselles 1895, Fulles seques 1900 i…

Als Països Catalans, des de la baixa edat mitjana, els escultors formaren part, generalment, de la confraria dels fusters, amb nombroses connexions amb l’ofici de daurador A Barcelona, pertanyien a la dels picapedrers i molers a Mallorca, formaven part 1578 de la dels pintors i brodadors, i després de diversos canvis es constituïren en collegi amb els pintors el 1657 A Barcelona, després d’una primera temptativa el 1605, es constituïren en gremi propi el 1680 confraria d’escultors, arquitectes i entalladors, que aplegava tant els qui treballaven la fusta i l’alabastre com la…

El primer, Joan Muntaner , es formà a Roma i exercí de decorador i de daurador Un fill seu, Joan Muntaner i Upe Roma 1716 — Madrid 1774, pintor i escultor acadèmic supernumerari de San Fernando, és el pare del membre més important, Joan Muntaner i Cladera — 1802 aquest pintà els retrats dels personatges mallorquins més coneguts del seu temps el Cardenal Despuig , el Marquès de la Romana , el Bisbe Rubió , etc féu també pintura religiosa, com L’aparició de Sant Miquel a Roma i La Concepció de les Caputxines de Palma es caracteritzà pels colors brillants i els celatges…