Resultats de la cerca

D’estètica modernista decadentista, publicà Filosofies en vers 1904, de caràcter didàctic i moralitzant També escriví Cartes de dona 1906, unes proses poètiques de caràcter sentimental i decadentista, amb la dona com a eixvertebrador Després d’un llarg silenci publicàdiverses traduccions Rasselas príncipe de Abisinia 1945, de Samuel Johnson Las aventuras de Tom Sawyer 1946, de Mark Twain Cumbres borrascosas 1944 i Jane Eyre 1946, de Charlotte Brontë, i Tres rostros en el espejo 1947, de Louis Bromfield El 1944 publicà La piedra

El seu recull Les amours jaunes 1873 passà desapercebut, però fou revalorat posteriorment com a obra d’un poeta “maleït” Decadentista i presimbolista, fou també precursor de l’avantguardisme

Es llicencià en dret Publicà poesies i proses poètiques a “Joventut”, “Pèl & Ploma” i El Poble Català sota els pseudònims Marcel Mata i Carles Arro i Arro Els seus textos de caràcter decadentista mostren l’admiració pels poetes italians Gabriele D’Annunzio i Giosuè Carducci Fou director de la revista “Auba” 1901-02

El seu recull de versos en dialecte milanès, L’è el dí di mort, alegher 1932, tingué poca difusió, en part a causa de l’actitud del règim feixista del qual fou adversari, contrari a l’ús dels dialectes La seva poesia, tot i seguir la tradició milanesa, rebé la influència decadentista, especialment francesa, i expressionista

Fundà la Revue Fantaisiste 1859, precursora del parnassianisme Decadentista, les seves obres contenen una gran dosi d’erotisme Publicà poesia Philomela , 1864 Odelettes guerrières , 1871 Contes épiques , 1872 Le soleil de minuit, 1876 Soirs moroses , 1876, obres en prosa Histoires d’amour , 1868 Les folies amoureuses , 1877 La vie et la mort d’un clown , 1879 i drames Scarron , 1905

Començà la carrera amb el grup naturalista dels Goncourt Més endavant, situat en el corrent decadentista de la fi del s XIX, descriví a À rebours 1884 l’aventura d’un home que viu d’esquena a la societat moderna, massa prosaica La seva producció posterior — L’oblat 1904 i La cathédrale 1905— palesa una vocació religiosa aferrissada, que més tard evolucionà cap un desengany místic

Es dedicà a la fotografia els darrers anys de la seva vida els primers treballs daten del 1864, durant una temporada de residència a l’illa de Wight i sempre amb un afany purament recreatiu Retratà les seves amistats i realitzà composicions amb grups de personatges Malgrat que es tracta d’obres no gaire reeixides tècnicament, són testimonis molt representatius de l’estètica decadentista i prerafaelita aplicada a la fotografia

Abandonà la carrera d’actor per tal de dedicar-se al periodisme literari Els seus articles foren aplegats a Realism og Realister ‘Realisme i realistes’, 1879 i Kritiske studier ‘Estudis crítics’, 1880 Autor de contes i novelles, evolucionà, sota la influència de Jonas Lie, d’un naturalisme inicial a un impressionisme afectat i decadentista Destaquen les novelles Haabløse Slaegter ‘Generacions desesperades’, 1880 i Tine 1889 i el recull de contes Stille Eksistenser ‘Existències tranquilles’, 1886, on destaca Ved Vejen ‘En el camí’

De família noble, assistí amb satisfacció als fets del 1905, però el 1918 hagué d’emigrar prop de París, on morí durant l’ocupació alemanya Fou un dels primers representants de l’escola simbolista russa Tišina ‘Silenci’, 1898 La seva obra, decadentista i exòtica, exercí molta influència en el tombant del segle Sbornik Stikhotvorenij ‘Recull de poesies’, 1890, Pesni mstitel’a ‘Cançons del venjador’, 1905 Traduí també, entre altres, Shelley, Edgar Poe, Walt Whitman, Calderón, Verlaine, Baudelaire i nombrosos autors txecs i polonesos