Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
buit per ple
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mesurament en el qual no ha estat deduïda la part corresponent a una secció d’obra no feta perquè aquest espai resta ple per algun altre element de construcció.
Es habitual a Catalunya, en valorar una obra, de fer-ho d’aquesta manera així, per exemple, del volum d’una paret hom no dedueix el correponent a les obertures perquè s’entèn que l’estalvi d’aquesta paret no feta equival a la feina de collocar el bastiment o, en arrebossar, que la superfície del forat es compensa amb la feina de fer les arestes i d’arrebossar els brancals i la llinda de l’obertura
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals…