Resultats de la cerca

Germà de Toni Elías, guanyà el Campionat d’Espanya de motocròs de 125 cc 1984 amb l’escuderia Moto Club Manresa pilotant una KTM Fou subcampió d’Espanya de motocròs en 125 cc 1990 Treballa en el patrocini de joves pilots de motocròs a través de Jordi Elías 100% Motos

Conegut com Toni Elías pare, per distingir-lo del seu fill, pilot de velocitat S’especialitzà en pujades a muntanya, proves de resistència i rallis Inicià la seva carrera d’èxits en guanyar el Campionat d’Espanya de motocròs júnior 1974 Un any més tard, ja com a pilot oficial de Bultaco, guanyà en la categoria màxima de 250 cc i començà una època de domini en el motocròs estatal Fou onze vegades campió d’Espanya entre els 125 cc 1977-83 i els 250 cc 1981-83, 1986 Fou segon en 125 cc 1976, 1984, 1985, 1986, en 250 cc 1980, 1984 i en 500 cc 1978, 1981 Fou segon en el Gran Premi d’Espanya de 250…

Amic dels pintors cubistes, arribà a París el 1910 i s’interessà per la pintura impressionista Formà part de la primera escola de Ceret Creà un art de ritme precís, de colors vius i amb un deix decadent i sensual en retrats i natures mortes

Fill de la terra, la seva obra, lírica, tendra, de tons simbòlics i allegòrics, no perd mai un cert deix de realisme enamorat de la natura i preocupat per l’amenaça que plana sobre la vida humana D’entre les seves obres sobresurten Det store spelet ‘El gran joc’, 1934, Kvinnor ropar heim ‘Les dones truquen a casa’, 1935, Huset i mörkret ‘La casa a les fosques’ 1945, Vårnatt ‘Nit de primavera’, 1954 i Fuglene ‘Els ocells’, 1957

La seva obra, d’inspiració romàntica, es nodreix d’un pòsit de tradició, llegendari i popular, teixit de realisme i fantasia i impregnat d’una ferma creença en el poder del bé i d’un deix de moralisme Premi Nobel de literatura del 1909 Es donà a conèixer amb la novella La saga de Gösta Berling 1891 Entre les seves obres hi ha Jerusalem 1901-02, Nils Holgersson underbara resa genom Sverige ‘El viatge fabulós de Nils Holgerssons per Suècia’, 1906-07 i Troll och Männskor ‘Follets i homes’, 1915-21

Conegut per Martí Garcés Fill d’una família aristocràtica barcelonina, estudià dret Introduït per Josep Maria Xiró al Cercle Artístic, començà a pintar els voltants més populars de Barcelona 1899 Aviat fou alumne de Vicent Borràs i Abella Anà a París 1907, on fou alumne de René Prinet Concorregué a salons de Barcelona, Saragossa i Madrid Especialitzat en interiors —tot i que conreà també el retrat i la natura morta—, reflectí, amb un deix nostàlgic i un personal tractament de la llum, l’àmbit on residia l’aristocràcia catalana És autor del mural Poblet de la Sala de Sant Jordi…

Vida i obra Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, on es formà literàriament Era nebot de Joan Maragall, el qual l’encoratjà vers la poesia Conreà el gènere, des d’un doble vessant D’una banda, s’hi entreveu la influència del romanticisme alemany especialment de Goethe en poemes de to narratiu, tal com exemplifiquen Elegies germàniques 1910 o Tres poemes 1920 De l’altra, s’hi adverteix la impressió lírica i el ritme maragallià, sobretot a La merla i altres cants 1914, 2a ed revisada 1937 Tant en un cas com en l’altre s’adverteix un component vitalista i, en definitiva, la influència del…

Correlatiu amb el d’altres països com el Biedermeier, germànic, i els Restauració, Lluís Felip i Segon Imperi, francesos, l’estil isabelí creava els feixucs secreters i les consoles de mirall quadrejat, guarnits de marqueteria monocroma boix sobre caoba i, alhora, els prodigats cadiratges de sala, de corbesa ellíptica, i els mobles auxiliars, ornats de nacre i de flors policromes esclatant sobre el negre mat d’un paper premut papier maché , o bé de to fosc de xicranda, de caoba o envernissats de negre absolut llur entorn era una faramalla tèxtil de cortines i frisos en les obertures, segons…

Cal distingir-hi el que corresponia a la llengua parlada i el literari de les traduccions calcades de l’hebreu Després del 1492 es perd tot rastre del català parlat i escrit pels jueus catalans, i els escassos documents i notícies anteriors no permeten d’establir-ne cap tipologia segura, si no és l’abundor de mots i d’expressions hebreus Sembla que a la Catalunya Vella es caracteritzava també per un cert deix d’arcaismes A Mallorca, i potser al País Valencià, fins a la fi del s XV es mantingué vigent, entre els jueus, al costat del català, l’àrab vulgar, amb probables…