Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Giacomo Della Porta
Arquitectura
Arquitecte italià.
El seu art, amb paleses influències de Miquel Àngel, Vignola i Ammannati, és una transició entre la tradició clàssica i la recerca de noves solucions arquitectòniques Les seves obres són nombroses la façana del palau de la Sapienza 1575, al palau Farnese l’irreprotxable complement de l’obra de Sangallo, la façana del Gesù 1584, estructurada en dos cossos coronats per un frontó triangular, esdevinguda ben aviat paradigma d’innombrables imitacions, les esglésies de Santa Caterina dei Funari i de la Madonna dei Monti, bon exemple de l’esperit constructiu de la Contrareforma En la seva última…
Baldassare Longhena
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte italià, el representant més important del barroc venecià.
Fidel, però, als principis del Renaixement, en les seves obres mantingué sempre visibles, malgrat l’ornamentació, les línies estructurals Projectà a Venècia, entre altres, l’airosa església de Santa Maria della Salute 1631 i l’escala del convent de San Giorgio Maggiore 1645, i acabà l’església de Santa Maria di Scalzi 1646 i els palaus Pesaro i Rezzonico començats ambdós vers el 1679
Andrea Palladio
Arquitectura
Nom amb què és conegut Andrea di Pietro della Gondola, arquitecte i teòric de l’art italià.
A 16 anys es traslladà a Vicenza Allí treballà a la villa Cricoli, de l’humanista GTrissino, el qual el portà a Roma 1541, on estudià a fons els monuments clàssics i l’arquitectura contemporània Havent tornat a Vicenza 1546 hi féu nombrosos palaus della Ragione, Thiene, Chiericati, Valmarana, etc i villes, entre les quals la Capra, coneguda com La Rotonda 1550-52, on mostra el seu concepte de la villa clàssica de planta central entorn d’una sala rodona, coberta amb cúpula, s’agrupen les altres estances, en forma totalment simètrica les quatre façanes, iguals i que recorden les dels temples…
Andrea Bregno
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià.
Treballà essencialment a Roma De la seva activitat escultòrica cal recordar alguns monuments funeraris, com el del cardenal Ludovico Lebretto 1465, a Santa Maria in Aracoeli, de Roma, i els de Pietro Riario 1475-77 i de Raffaello della Rovere, ambdós a l’església dels Sants Apòstols de Roma En el camp arquitectònic li és atribuït, per alguns tractadistes, el palau de Giovanni della Rovere o de la Cancelleria, a Roma
Il Sansovino
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut Jacopo Tatti, arquitecte i escultor italià.
Fou partidari de la compenetració entre arquitectura, pintura i escultura Establert a Venècia 1527, hi aportà la rigorosa sintaxi arquitectònica del classicisme romà l’altar major de la Scuola Grande di San Marco ~1533, la nova Scuola della Misericordia des del 1532, l’església de San Francesco della Vigna des del 1534 i el palau Corner a San Maurizio des de ~1533 Li fou encomanada la renovació del centre urbà de Venècia plaça de San Marco, i des del 1537, amb un projecte unitari i orgànic, en construí els principals edificis Libreria di San Marco, Zecca, Loggetta i fixà els criteris per a…
llotja
Arquitectura
Galeria oberta formada per columnes o pilars que sostenen arcades, situada donant a una o a dues de les façanes d’un edifici.
Són famoses les italianes, per llur riquesa artística així, la Loggia dei Lanzi o della Signoria, de Florència, obra del darrer estil gòtic, i la Loggia de San Damaso, al Vaticà, decorada per Rafael
Gaudenzio Ferrari
Arquitectura
Escultura
Pintura
Pintor, escultor i arquitecte italià.
Deixeble de Leonardo da Vinci Fou essencialment pintor i decorador, amb un estil inscrit dins el linearisme gòtic Collaborà amb Rafael en la decoració de la Villa Farnesina, a Roma 1516 Treballà al Sacro Monte de Varallo 1526, i, installat a Milà des del 1539, decorà Santa Maria delle Grazie i Santa Maria della Pace
Pietro Paolo Olivieri
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià.
Hom el pot inscriure dins el corrent manierista Com a arquitecte féu l’inici de la nau de Sant'Andrea della Valle 1591 i el cimbori de Sant Joan del Laterà 1598-99 Com a escultor treballà en l’estàtua del papa Gregori XIII a l’Araceli 1576-77 i en els relleus del sepulcre del mateix papa a Santa Francesca Romana
Bartolomeo Ammannati
© Xevi Varela
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià; seguidor de Miquel Àngel.
Fou mestre d’escultors manieristes de la importància de Giambologna, que collaborà en la construcció de la font de Neptú, a la Piazza della Signoria de Florència 1563-77 Enllestí la continuació del palau Pitti de Florència 1560-77 i edificà a Roma el Collegi dels jesuïtes 1578 Al final de la seva vida, influït pel puritanisme de la Contrareforma, desautoritzà totes les seves escultures que representaven un nu
Filippo Raguzzini
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou cridat per Benet XIII a Roma, on, amb l’ús de materials poc sumptuosos i sobretot amb la lliçó espacial de Pietro da Cortona i de FBorromini, construí Santa Maria della Quercia 1727-31, però la seva gran obra és la plaça de Sant'Ignazio 1727-28, un gran oval central flanquejat per dos de menors, que componen un sistema espacial en moviment continu i ondulat, obert i desplegat en molts plans perspectius