Resultats de la cerca
Es mostren 639 resultats
part densa arreu
Matemàtiques
Part A d’un espai topològic T, tal que és densa respecte a T, és a dir, tal que Â=T, on  designa l’adherència de A.
Per exemple, els conjunts ℚi ℝ-ℚsón densos arreu de ℝ
Una obra de govern densa i consistent (1933-1939)
En morir el president Francesc Macià el dia de Nadal de 1933 es posaven en funcionament els mecanismes per elegir-ne el successor Com recordava Josep Maria Poblet, dos candidats apareixien com a possibles relleus el que fou elegit, Lluís Companys, i Humbert Torres i Barberà Ambdós eren personalitats incloses dins del republicanisme català, amb trajectòries, però, diferents El primer procedia del republicanisme vinculat al sindicalisme i l’associacionisme pagès i era, a més, advocat i el segon, procedent del nacionalisme republicà, tenia experiència acreditada en l’administració local havia…
dens | densa
Pintura
Dit de la pasta pictòrica en la qual el pigment és més important, quantitativament, que el vehicle acompanyant.
dens | densa
Matemàtiques
En un espai topològic T, dit d’un subconjunt A respecte a un altre B⊂T, tal que tot punt adherent de A, és a dir, tal que B⊂Â, on  designa l’adherència de A.
dens | densa
Matemàtiques
Dit d’un conjunt C totalment ordenat tal que entre dos elements qualssevol, a i b ∈C, hi ha un tercer element c.
Els conjunts dels nombres racionals ℚi dels reals ℝsón densos
dens | densa
Fotografia
Aspecte que presenta una imatge, tant positiva com negativa, de poc contrast entre els blancs i els negres o entre les zones transparents i les opaques.
dens | densa
Fonètica i fonologia
Dit dels fonemes consonàntics palatals (#sk;, #zk;) i velars (k,g) i de les vocals obertes (ę, a, ǫ), que presenten la característica acústica d’agrupar els formants fonamentals a unes freqüències específiques, generalment baixes.
S'oposa a difús
lax | laxa
digitació salina
Geografia
Estructura hidrodinàmica que es pot produir en la zona de contacte de dues masses d’aigua de diferents temperatures i salinitats que es troben superposades, figurant la més salada i calenta per sobre de l’altra, relativament menys salada però més freda.
L’aigua salada de sobre, en perdre més de pressa la calor que no la sal doble difusió, esdevé més densa que la de sota i es produeixen inestabilitats i poden generar-se columnes d’aigua que davallen penetrant en la capa de sota Igualment, l’aigua de sota que es troba a la superfície de contacte guanya calor més de pressa que no pas la sal, per la qual cosa esdevé menys densa que la de sobre, i pot pujar en columnes, penetrant en la capa de dalt En les columnes, l’augment de la relació superfície de contacte/volum fa que el procés d’intercanvi diferencial pugui…