Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
poder polaritzant
Química
Capacitat d’un ió de provocar la polarització d’un ió de signe contrari.
És important sobretot per als cations Augmenta amb el quocient càrrega/radi 2 i depèn de la configuració electrònica, essent més gran quan l’ió no té la configuració de gas noble regles deFajans
flavanona
Alimentació
Química
Constituent fenòlic que pertany al grup dels flavonoides i que és present en alguns vegetals i llegums.
La seva transformació per oxidació en polímer de color, deguda a l’acció de diferents enzims, provoca un canvi de tonalitat, que es fa més fosca, en els vegetals i llegums La seva reactivitat depèn de l’origen dels enzims que catalitzen l’oxidació
neutralització
Química
Reacció d’un àcid amb una base en quantitats equivalents.
La natura dels productes obtinguts depèn de la teoria acceptada per a definir un àcid Les reaccions de neutralització són de gran interès en química, tant en la indústria com en el laboratori, i són la base d’una part important de la volumetria
vanadat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics que tenen el vanadi com a àtom central i de les sals que contenen aquests anions.
En són coneguts una gran varietat, i s’originen pel tractament amb àlcalis aquosos de l’òxid de vanadi V, V₂O₅ L’estructura de les espècies presents en dissolució depèn marcadament del pH, i va des d’anions discrets, com VO₂OH₃ 2- , fins a polianions, com V₁₀O₂₈ 6-
cronopotenciometria
Química
Tècnica electroanalítica basada en la determinació de la variació, en funció del temps, del potencial d’un elèctrode actiu durant l’electròlisi, a corrent constant, de la solució problema.
Aquest potencial depèn de la natura de la substància que reacciona i, a mesura que en el transcurs de l’electròlisi varia la raó de les concentracions de les formes oxidada i reduïda d’aquesta substància en la capa de solució immediata a l’elèctrode, va variant suaument Com que la substància electroactiva només pot arribar a aquesta capa per difusió per tal com hom hi evita, pels mètodes usuals en electroanàlisi, els mecanismes de transport per migració iònica i per convecció, arriba un moment que la concentració tendeix a zero En aquest moment, el potencial de l’elèctrode varia…
leucotriè
Química
Tipus d’àcid gras poliinsaturat oxigenat amb tres dobles enllaços conjugats.
Els leucotriens són icosanoides, relacionats amb la inflamació i l’allèrgia, sintetitzats mitjançant la 5-lipoxigenasa a partir dels àcids poliinsaturats de vint àtoms de carboni dihomogammalinolènic, araquidònic i icosapentaenoic El seu efecte depèn de l’àcid del qual deriven El seu nom es deu al fet que el primer lloc on es van descriure fou als leucòcits Els més coneguts són els que deriven de l’àcid araquidònic
efecte Raman
Física
Química
Fenomen descobert per Raman el 1928.
Consistent en l’aparició, en la llum dispersada per un fluid, d’unes freqüències ν 1 , ν 2 , una d’elles més gran i l’altra més petita que la de la radiació incident, amb una intensitat molt més petita que la de la llum dispersada de freqüència igual a la incident ν 0 La relació entre les freqüències és ν 1 , 2 = ν 0 ± ν´, on ν´ només depèn de les molècules del fluid responsable de la dispersió
àcid fenol
Química
Compost orgànic que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció fenol.
La força dels àcids fenols depèn de la posició relativa de les dues funcions En el cas dels àcids hidroxibenzoics que són els àcids fenols més simples, l’isòmer orto àcid salicílic és molt més fort que l’àcid benzoic, l’isòmer meta lleugerament més fort i l’isòmer para lleugerament més feble Aquest comportament complex és explicat per l’acció combinada dels efectes inductiu i mesomèric, i per la formació d’un enllaç hidrogen en l’àcid salicílic
metilcel·lulosa
Química
Èter metílic de la cel·lulosa.
Hom el prepara a partir de polpa de fusta o cotó artificial per tractament amb àlcali i metilació amb clorur de metil És sòlid, blanc i granulós, soluble en aigua freda i insoluble en aigua calenta La presència de sals inorgàniques n'augmenta la viscositat La solubilitat depèn del grau de substitució dels radicals hidroxils per metoxi És emprat com a agent espessidor en cosmètica, com a aglutinant en pintures, com a laxant en veterinària i com a additiu alimentari texturitzador
carbanió
Química
Anió orgànic en què la càrrega negativa és localitzada en un àtom de carboni.
Els carbanions són espècies químiques d’existència molt curta que apareixen de forma transitòria i en concentracions mínimes en el transcurs de determinades reaccions Són reactius nucleòfils , l’estabilitat relativa dels quals depèn de la deslocalització de la càrrega provocada pels grups substituents que contenen, dels cations presents en el medi i, particularment, de la natura del solvent en què és duta a terme la reacció Moltes reaccions de substitució electròfila que són catalitzades per bases tenen carbanions com a intermediaris, atès que els reactius bàsics n'afavoreixen la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina