Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
depredador
Ós atrapant un peix
© Fototeca.cat-Corel
Ecologia
Animal que captura uns altres animals per nodrir-se.
El depredador sol ésser més gros que no la seva presa Atès que en un hàbitat determinat el depredador acostuma a actuar sovint sobre unes preses d’espècies concretes, hom pot considerar la relació depredador/presa com un sistema de dues poblacions entre les quals s’estableix una dependència recíproca
hiperpredador | hiperpredadora
sorell de penya
Sorell de penya
jome jome (cc by-nc-nd)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, molt semblant a la palomida, de fins a 40 cm de llargada, de cos fusiforme amb línia lateral sense escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos lliures, precedits d’una espina fixa dirigida cap endavant.
Té el dors gris blavós i els flancs i el ventre argentats Depredador, pelàgic i bon nedador, és bastant comú a la Mediterrània
notonecta
Entomologia
Insecte de l’ordre dels heteròpters, de la família dels notonèctids, que ateny de 14 a 16 mm i és d’un color groc fosc; el cap, relativament gros, presenta un aparell bucal picador molt fort; les potes són totes llargues, i les posteriors són adaptades a la natació; els hemèlitres cobreixen totalment l’abdomen.
Habiten a les aigües dolces i neden sobre el dors Són animals de règim depredador, fins a l’extrem que en un lloc tancat es devoren entre ells
espet
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels esfirènids, que ateny un metre de llargada, de forma molt esvelta, amb els ulls enormes, la mandíbula inferior clarament prògnata i l’aleta caudal molt escotada.
És de costums pelàgics, habita en petits grups i és depredador ràpid i de gran velocitat És l’única espècie representant de la barracuda que habita a la Mediterrània
sírfids
Eristalis tenax
Cheryl Moorehead (CC BY 2.0)
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels dípters, de talla mitjana o grossa, de coloració fosca, però alguns, com els eristalis, de coloracions brillants (molt semblants a les abelles), potes marxadores i, alguns, saltadores.
S'alimenten sobretot de líquids ensucrats nèctar de les flors i aigua, però hi ha espècies de règim sapròfag, fitòfag, simbiont amb formigues i depredador Els gèneres Eristalis, Volucella i Syrphus són abundants als Països Catalans
predació
Ecologia
Relació tròfica entre depredadors i preses.
Representa un estat evolutiu avançat entre els diferents tipus d’alimentació La predació implica especialització en la persecució, captura i digestió de l’aliment El sistema depredador-presa manté equilibrades entre certs valors les poblacions naturals
yacaré
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels crocodilians, de la família dels crocodílids, d’uns 2,5 m de longitud total, de color negrós, amb un musell tan llarg com ample.
Viu en rius i pantans de l’Amèrica del Sud És actiu durant la nit, i és un gran depredador d’altres vertebrats, però sobretot de cargols Hom el caça per la carn de la cua i per la pell
Vallesià
Geologia
Unitat estratigràfica continental del Miocè superior proposada per a la fossa del Vallès, de la qual s’ha derivat el nom.
Jau sobre l’Astaracià i sota el Turolià Pis geològic creat per M Crusafont i J Truyols 1952 utilitzant les faunes analitzades de Can Llobateres Sabadell com a criteri de correlació estratigràfica La fauna vallesiana es caracteritza per la presència de l’èquid hipari Originari d’Amèrica, penetrà a Àsia a través d’un pont intercontinental aparegut a causa del descens del nivell del mar La migració de fauna que es produí, i la consegüent dispersió per Àsia i Europa, degué incrementar encara més la diversitat dels ecosistemes del Miocè, i motivà el contacte de dues comunitats faunístiques D’altra…
aposemàtic | aposemàtica
Aposematisme (mosca amb aparença de vespa)
© Fototeca.cat.Corel
Ecologia
Dit de la coloració protectora que fa vivament desagradable un animal enfront dels seus presumptes predadors.
Habitualment l’espècie és proveïda d’algun mitjà de defensa efectiu i perillós per al depredador p ex, pot ésser tòxica En les espècies mimètiques, l’eficàcia de les coloracions aposemàtiques és basada en l’associació, per part del predador, dels colors d’una espècie inofensiva determinada amb els d’una altra de gust repellent o fortament perillosa