Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
asteroide de tipus M
Astronomia
Mineralogia i petrografia
Asteroide d’alt albedo metàl·lic o metal·lorocós.
Els asteroides de tipus M són el tercer tipus més comú d’asteroides coneguts després dels asteroides de tipus C i els asteroides de tipus S Compostos majoritàriament, però no tots, de ferro i níquel, s’han format presumiblement en la desintegració d’un asteroide diferenciat que deixa exposat el nucli de l’objecte
americi
Química
Element químic artificial radioactiu transurànic (Z=95; isòtop més estable: 2 4 2
Am,de vida mitjana 7 650 anys), de la família dels actínids.
L’any 1944 Seaborg i els seus collaboradors identificaren l’isòtop 2 4 1 Am vida mitjana 433 anys en els productes de desintegració del 2 4 1 Pu S'acumulen quilograms d’aquest isòtop al llarg dels anys en els reactors nuclears L’americi és molt electropositiu i existeix en diversos graus d’oxidació en solució aquosa és normalment trivalent
Bertram Borden Boltwood
Física
Físic i químic nord-americà.
Estudià a les universitats de Munic, Leipzig, Manchester i New Haven Des del 1910 fou professor de física i química a la Universitat de Yale, on descobrí l' ioni , isòtop del tori i producte de la desintegració de l’urani El 1907, arran d’un suggeriment fet per Rutherford, reeixí a calcular l’edat dels minerals segons llur contingut de plom
vida mitjana
Física
Valor mitjà del temps d’existència (és a dir, de ‘‘vida’’) d’un nucli d’una espècie radioactiva abans de desintegrar-se.
La constant de desintegració λ de l’espècie és λ = dn/n dt , on dn és el nombre de nuclis desintegrats en l’interval dt quan hi havia n nuclis hom pot demostrar que la vida mitjana τ és τ = 1/λ La vida mitjana τ és relacionada amb el període de semidesintegració o semivida T de l’espècie per la relació τ = T/ ln2
República de la Gran Colòmbia
Geografia històrica
Confederació integrada pels actuals estats de Colòmbia, Veneçuela, l’Equador i Panamà.
Fou constituïda al congrés d’Angostura 1819, i Simón Bolívar en fou el primer president En el congrés de Cúcuta, on en fou elaborada la constitució 1821, es manifestaren les primeres dissensions entre centralistes i federalistes, fet que menà a la seva desintegració Veneçuela 1829 i l’Equador 1830 se separaren i, així reduïda, el 1831 restà formada la República de Nova Granada, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia
positró
Física
Antipartícula de l’electró, que com a tal té la mateixa massa i el mateix spin que aquest, però de càrrega elèctrica positiva, bé que del mateix valor absolut.
Els positrons són producte de desintegració d’alguns nuclis radioactius inestables beta 7 o apareixen al costat d’un negatró en la producció de parelles Un positró no es desintegra espontàniament, però, en travessar la matèria, pot collidir amb un electró i tots dos s’anihilen anihilació i donen una radiació electromagnètica El positró fou predit teòricament per Dirac el 1927 i observat per primera vegada als raigs còsmics per Anderson el 1932
tireter | tiretera
Història
Oficis manuals
Persona que fabrica tiretes o en ven.
L’ofici apareix incorporat en la confraria barcelonina dels julians mercers vells, i molt unit amb els guanters, des de la primera meitat del s XV 1439 Formaven un ofici d’importància econòmica i social escassa En produir-se, el 1801, la desintegració de la confraria dels julians, els tireters passaren a formar part del gremi de guanters, també provinent de l’antiga confraria A València estaven units amb el gremi de guanters i bossers
William Ramsay
Química
Químic escocès.
Fou professor a Bristol i Londres Estudià els gasos inerts de l’atmosfera, donà una explicació del moviment brownià, descobrí l’heli 1894 amb l’ajuda de PTCleve, l’argó juntament amb Rayleigh 1895, i els altres gasos inerts juntament amb Travers Treballà també amb Soddy en la desintegració del radi 1904 Publicà, entre altres obres, The Gases of the Atmosphere 1896 i Modern Chemistry 1900 El 1904 rebé el premi Nobel de química
Richard Phillips Feynman
Física
Físic nord-americà.
Pertangué al departament atòmic de la Universitat de Princeton 1942-43, collaborà en les investigacions del laboratori nuclear a Los Alamos 1943-45 i contribuí en el desenvolupament de la bomba atòmica El 1965 li fou atorgat el premi Nobel de física, amb JSSchwinger i STomonaga, per llurs treballs sobre electrodinàmica Desenvolupà una teoria de la desintegració beta Escriví, entre altres obres, Quantum Electrodinamics 1961, Theory of Fundamental Processes 1961 i Feynman Lectures on Physics 1963-64
James Chadwick
Física
Físic anglès.
Estudià a les universitats de Berlín i Manchester Treballà amb Rutherford en l’estudi de la desintegració artificial i la càrrega dels nuclis El 1932 identificà la natura del neutró , i a conseqüència d’aquest descobriment li fou concedit el premi Nobel de física del 1935 Treballà igualment en la generació de les reaccions en cadena, i el 1943 fou nomenat delegat pel govern britànic a Los Alamos EUA, on cooperà en el desenvolupament de la bomba nuclear