Resultats de la cerca

A l’Estat espanyol, i especialment en relació a Catalunya, el terme es refereix sobretot a les diferències d’ingressos i despeses entre diverses comunitats autònomes, i permet valorar la diferència entre els fluxos monetaris que Catalunya rep, procedents de l’Estat espanyol el sistema de Seguretat Social i els organismes administratius autònoms, i allò que Catalunya aporta en forma de pagaments d’impostos i cotitzacions Des de l’establiment de l’estat autonòmic 1978, el Govern espanyol no publicà xifres oficlals de les balances fiscals fins al final de la primera dècada del segle…

Les finances públiques clàssiques consideraven que aquesta situació s’havia de complir estrictament al llarg d’un exercici comptable, la qual cosa li donava una rigidesa considerable enfront de les necessitats conjunturals Actualment, hom accepta el manteniment, a curt termini, d’un dèficit en el pressupost de l’estat

així, un superàvit en la balança per compte corrent s’ha d’interpretar com un excés en aquelles transaccions que generen renda, en el període a què es refereix la balança, per damunt d’aquelles que en consumeixen I un superàvit de la balança de capitals s’ha d’interpretar com una disminució de la posició deutora del país o l’estat respecte a la resta del món

La balança de pagaments registra a la columna deutora pagaments les diferents maneres en què la moneda d’un país és facilitada als estrangers en pagar importacions, fer turisme fora dels límits nacionals o efectuar inversions en altres països, per exemple A la columna creditora ingressos registra els camins pels quals els residents a l’estranger tornen aquesta moneda entre altres, en pagar les exportacions, en efectuar despeses turístiques o, simplement, en enviar al país d’origen diners guanyats per treballadors emigrats Aquests diferents orígens i motius de les transaccions han…