Resultats de la cerca

Destitució de Manuel de Godoy

La campanya contra el director de “La Vanguardia”, Luis de Galinsoga, aconsegueix finalment que sigui destituït

Emilio Alonso Manglano, cap del CESID, és destituït arran de les escoltes telefòniques realitzades per aquest servei Tres dies després, és detingut l’exdirectiu del CESID, Juan Alberto Perote, acusat d’haver robat i divulgat secrets oficials

El cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona, Albert Ginjaume, fa públic el cessament a instàncies de l’ambaixada de Finlàndia El motiu és un dinar celebrat l’1 de febrer convocat pel cos consular, del qual Ginjaume era secretari, al qual assistí Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat, municipi que pertany a l’Associació de Municipis per la Independència AMI La presència de Conesa a la trobada no hauria agradat a les autoritats espanyoles Per motius relacionats amb el moviment per la independència de Catalunya també foren destituïts anteriorment els…

El primer ministre federal de Iugoslàvia, Momir Bulatović, signa el decret de destitució del viceprimer ministre Vuk Drašković, dirigent del Moviment de Renovació Serbi SPO i el primer membre del Govern iugoslau que ha criticat en públic la posició oficial del règim de Milošević davant el conflicte de Kosovo La destitució de Drašković, que els darrers dies ha defensat el desplegament d’una força internacional de l’ONU a Kosovo, provoca la immediata dimissió dels tres ministres del Govern que pertanyen a l’SPO

El Butlletí Oficial de l’Estat BOE fa pública la destitució del president de l’Autoritat Portuària de Balears APB, Joan Gual de Torrella, detingut el 24 de juliol per presumpta corrupció Gual va ser apartat el 7 d’agost després de cinc anys en el càrrec

Durant el seu breu regnat s’emparà de Sussex i de Surrey, conquerí l’illa de Wight i envaí Kent Fundà monestirs, tot i ésser pagà Poc abans de morir emprengué un viatge a Roma, on fou batejat pel papa Sergi I El succeí el rei Ine

Ocupà diversos càrrecs diplomàtics i fou ministre durant la regència 1812-13, però fou destituït per la seva oposició a Wellington Ferran VII el nomenà ministre d’estat el 1816, i fou destituït el 1818, amb motiu de l’afer dels vaixells russos Perseguit per absolutistes i constitucionals, emigrà a França 1823, d’on tornà el 1830 Deixà unes Memorias publicades en 1894-97, d’un gran interès

Establert a Moldàvia, on donà diversos gospodars Jordi Duca mort el 1684, que pujà al tron el 1665, fou destituït 1666, restaurat pels turcs 1668, empresonat 1672, transferit a Valàquia 1674, restablert el 1678 i destronat pels polonesos 1683, i el seu fill Constantí Duca , que també fou gospodar 1693 i 1700-04, i que fou destituït pels turcs i restablert gràcies a les influències del seu sogre, el gospodar de Valàquia Constantí II Basarabi

Fou dues vegades cadi de Dénia, d’on fou destituït per la seva conducta escandalosa Exiliat, ensenyà a Tunísia 1198 i viatjà pel nord d’Àfrica, el Pròxim Orient i Mesopotàmia Establert a Egipte després del 1207, fou protegit pels califes aiúbides al-Adil i al-Kamil de qui fou preceptor Dirigí la Dār al-ḥadīt del Caire, fundada expressament per a ell, de la qual també fou destituït Fou un dels difusors més considerables de la cultura andalusina a les escoles orientals