Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
eventració diafragmàtica
Patologia humana
Ascens cap a la cavitat toràcica d’una meitat del diafragma, generalment l’esquerra, juntament amb la pleura i el peritoneu, produïda per atròfia, traumatisme indirecte o augment de la pressió abdominal.
És anomenada també malaltia de Petit
anirídia
Oftalmologia
Absència congènita, total o parcial, de l’iris.
Provoca en el malalt problemes d’enlluernament en mancar-li l’acció diafragmàtica de l’iris
esofagitis
Patologia humana
Inflamació, aguda o crònica, de l’esòfag.
Entre les causes de l’esofagitis aguda hi ha les caustificacions de causa externa ingestió accidental o intencionada d’àlcalis o d’àcids forts o interna reflux del suc gàstric per incontinència del càrdia, hèrnia diafragmàtica, etc Les esofagitis agudes greus produeixen, a més de les manifestacions locals dolor, disfàgia, etc, símptomes generals febre, quadre tòxic, collapse Les esofagitis cròniques solen ésser degudes al costum de menjar o beure aliments molt calents i també a la regurgitació dels sucs gàstrics
fetge
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…
cardiofrenoptosi
Patologia humana
Descens i mobilitat anormal del cor a conseqüència del descens de la volta diafragmàtica.
hèrnia
© Fototeca.cat
Patologia humana
Sortida total o parcial d’un òrgan o d’una part tova del cos per una obertura, natural o accidental, en la paret del seu receptacle.
L’hèrnia és externa quan el sac herniari surt a fora, i interna en el cas contrari congènita quan és imputable a mal tancament dels conductes embrionaris, i adquirida quan sobre un defecte constitucional debilitat de la paret actua un factor desencadenant Segons la seva situació anatòmica, l’hèrnia és inguinal si segueix el conducte homònim, escrotal si baixa fins a l’escrot, i crural si travessa l’anell crural L’hèrnia també pot ésser umbilical , si és localitzada al melic, i epigàstrica, si travessa la línia alba, més amunt De les hèrnies internes cal esmentar la diafragmàtica…
si costodiafragmàtic
Anatomia animal
Si pleural situat en el lloc en què es reflecteix la pleura costal i es converteix en diafragmàtica.
pleura
Anatomia animal
Cadascuna de les membranes seroses (dreta i esquerra) que, en el tòrax, entapissen els pulmons (pleura visceral), la superfície interna de la paret de la cavitat toràcica (pleura parietal) i el diafragma (pleura diafragmàtica).
Entre les pleures parietal i visceral hi ha un espai virtual que conté un líquid serós, el qual permet el lliscament pulmonar en l’acte respiratori
cor
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi té forma de…