Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Józef Brudziński
Metge polonès, especialista en malalties del sistema nerviós.
Féu valuoses aportacions en el diagnòstic clínic de les meningitis, entre les quals destaquen els anomenats signes de Brudziński
Bernhard Zondek
Ginecòleg alemany.
Professor a Berlín, descobrí, amb LAscheim, una reacció biològica per al diagnòstic de la gravidesa i analitzà la gonadotropina
Hideyo Noguchi
Biologia
Bacteriòleg japonès.
Hom li deu troballes importants en el diagnòstic de la sífilis prova de la luetina, identificació del treponema pàllid en el cervell dels paralítics generals i en l’etiologia del tracoma
Antonio Caetano de Abreu Freire Egas Moniz
Neuròleg portuguès.
Introduí i desenvolupà l’angiografia cerebral, mètode de diagnòstic de gran valor per a la detecció de malalties intracranials i que permet de veure els vasos sanguinis del cervell en injectar-hi substàncies opaques als raigs X El 1936 realitzà amb A Lima una lobotomia , primera intervenció quirúrgica al cervell per al tractament d’una malaltia mental El 1949 li fou atorgat el premi Nobel de medicina Exercí també com a polític fou diputat diverses vegades entre els anys 1903 i 1917 i encapçalà la delegació portuguesa a la conferència de pau de París 1918-19
Martin Chalfie
© Universitat de Columbia
Física
Bioquímic nord-americà.
Doctorat el 1977 a la Universitat de Harvard Professor a la Universitat de Columbia des del 1982, els seus estudis s’han centrat en el desenvolupament de les cèllules nervioses a partir del nematode Caenorhabditis elegans* , i en investigacions amb aquesta espècie aïllà el gen de la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein, i en demostrà el valor com a marcador genètic 1994 La comprensió del mecanisme luminescent de la GFP ha fet possible utilitzar-la en el diagnòstic mèdic i en altres aplicacions tècniques, motiu pel qual li fou atorgat el premi Nobel de…
Damià Barceló i Culleres
Ecologia
Químic.
Professor d’investigació de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua IDAEA-CSIC i director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua ICRA Doctor en ciències química analítica per la Universitat de Barcelona 1984 La seva trajectòria se centra en la qualitat de l’aigua i el desenvolupament de mètodes de control dels contaminants emergents pesticides polars, detergents, disruptors endocrins i fàrmacs en aigües residuals i naturals L’ISI Highly Cited l’inclogué 2010 entre els científics més citats en ecologia i medi ambient Rebé el premi Rei Jaume I en l’apartat de…
Roger Y. Tsien
© The University of North California
Física
Bioquímic nord-americà.
Graduat en química a la Universitat de Harvard 1972, es doctorà el 1977 a la Universitat de Cambridge, on posteriorment dugué a terme recerca postdoctoral fins el 1981, que passà a la Universitat de Berkeley Califòrnia, on fou professor fins el 1989 Des d’aquest any fou professor al departament de fisiologia i anatomia de la Universitat de Califòrnia San Diego i investigador al Howard Hughes Medical Institute A partir de la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein desenvolupà diverses proteïnes emissores d'altres colors que han resultat crucials en aplicacions a les…
Robert Koch
Biologia
Microbiòleg alemany.
De jove exercí la medicina rural, fins que els seus treballs de laboratori cridaren l’atenció d’alguns savis coetanis FJCohn, JCohnheim, etc i li valgueren un càrrec important al departament imperial d’higiene de Berlín, on prosseguí les seves investigacions i creà nous mètodes de cultiu i tinció de bacteris L’any 1882 descobrí el bacil de la tuberculosi, i el 1883, dirigint una expedició científica a Egipte, féu el descobriment del virus colèric Professor a la Universitat de Berlín, publicà importants treballs sobre la teoria general de la malaltia infecciosa i, en particular,…
Osamu Shimomura
© Marine Biological Lab./Jorn Kleindiust
Bioquímica
Bioquímic japonès.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Nagasaki 1951, on treballà fins el 1955, que passà al laboratori de Yoshimasa Hirata de la Universitat de Nagoya El 1960 es doctorà en química orgànica amb una tesi sobre la luciferina en les meduses del gènere Cypridina , i el 1961 descobrí l’aequorina i la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein en la medusa Aequorea victoria Continuà les recerques sobre bioluminescència als EUA com a professor a la Universitat de Princeton 1965-82, i com a professor honorari, a la Universitat de Boston i al Laboratori Woods Hole de…
Cèlia Sànchez-Mústich
Literatura catalana
Escriptora.
Dedicada professionalment a l’ensenyament musical, s’inicià en el gènere poètic amb un primer recull, La cendra i el miracle 1989, al qual seguiren El lleu respir 1991, premi Rosa Leveroni 1990, Temperatura humana 1994, Taques 1997, premi Miquel de Palol 1996, Llum de claraboia 2004, A lataula del mig 2009, premi Crítica Serra d’Or 2010, On no sabem 2010, premi Vicent Andrés i Estellés 2009, A l’hotel, a deshora 2014 i La gota negra 2018 En narrativa és autora de les novelles Les cambres del desig 1999 i Tercer acte d’amor 2002, i dels…
,