Resultats de la cerca
Es mostren 899 resultats
Diagnosi de l’embaràs
Fisiologia humana
Des que es produeix la implantació de la cèllula ou, o zigot, en l’úter, cosa que s’esdevé uns set dies després de la fecundació, comença a produir-se una sèrie de canvis en l’organisme de la dona gestant i, com a conseqüència, determinades parts del cos i algunes de les funcions es modifiquen Les transformacions que es produeixen donen lloc a diferents símptomes, que són percebuts per la mateixa dona, i a diversos signes, que el metge també pot observar Els primers símptomes i signes indiquen la probabilitat que una dona estigui embarassada, per bé que per a confirmar definitivament un…
Diagnosi de la diabetis mellitus
Patologia humana
La diagnosi de la diabetis mellitus és relativament simple quan a l’interrogatori es detecta l’existència de les manifestacions típiques de la malaltia i es practiquen les anàlisis de sang que posin de manifest la hiperglucèmia persistent, l’indicador principal de la malaltia De fet, la diagnosi es realitza al cap de poc temps d’iniciada la malaltia gairebé en tots els casos de diabetis de tipus I, ja que l’evolució natural del trastorn comporta complicacions agudes que requereixen un tractament específic per a evitar la mort, però en molts casos de diabetis de tipus…
Eficàcia i utilitat de la diagnosi prenatal
Les tècniques de diagnosi prenatal han progressat molt els últims anys i permeten la detecció de la majoria dels defectes congènits, però l’eficàcia varia segons quin sigui el defecte Globalment, durant l’embaràs es poden diagnosticar el 80% dels defectes congènits, és a dir, les anomalies que tindrà el fetus si l’embaràs arriba al seu termini Així, les malalties cromosòmiques, com per exemple la síndrome de Down, es poden diagnosticar, teòricament, en un 100% dels casos, i les malformacions, com ara la hidrocefàlia, en un 90% Tanmateix, pel que fa a les malalties genètiques, l’…
Procediments emprats per a obtenir la diagnosi etiològica
Patologia humana
Esquemàticament, la diagnosi etiològica es pot obtenir identificant directament l’agent infecciós o el paràsit de l’home responsable del trastorn amb una sèrie de proves complementàries que constitueixen l’anomenada diagnosi microbiològica directa, o bé a partir de la resposta immunitària de l’organisme infectat, la qual cosa s’anomena diagnosi microbiològica indirecta Per a realitzar la diagnosi etiològica, cal obtenir prèviament una mostra de líquids, secrecions o teixits infectats com ara sang, orina, secrecions respiratòries, líquid…
La diagnosi prenatal en l’embaràs de risc
El control mèdic habitual de l’embaràs, a què tota gestant se sotmet, inclou certes proves, com ara l’ecografia, que poden ésser d’utilitat en la detecció de determinades alteracions fetals, o bé per a indicar si hi ha un risc especial que es produeixin malformacions, com en el cas de les anàlisis de sang En aquest sentit, pot considerar-se que en tot control d’embaràs ja s’aplica un seguit de tècniques útils per a efectuar una diagnosi prenatal Això no obstant, per tal de dur a terme específicament una diagnosi prenatal de determinades alteracions cromosòmiques o…
topodiagnosi
Diagnosi topogràfica.
absorciometria dual de fotons
Tècnica de diagnosi basada en la irradiació corporal de fotons procedents d’un radioisòtop —es fa servir generalment el Gd153— que, en travessar l’organisme, són absorbits especialment pels teixits mineralitzats.
La computació dels fotons que han travessat el segment corporal estudiat proporciona un bon índex del contingut mineral ossi, dada molt útil per a la diagnosi i la valoració de l’osteoporosi
angiocardiografia
Tècnica de diagnosi que consisteix en l’exploració radiogràfica de les cavitats cardíaques i dels grans vasos sanguinis després de la introducció d’una substància opaca de contrast als raigs X per mitjà de cateterisme en l’artèria pulmonar, en l’aorta o en una cambra cardíaca.
L’obtenció d’una pellícula cinematogràfica de les radiografies angiocardiocinematografia permet l’estudi detallat dels fenòmens circulatoris i facilita la diagnosi dels trastorns existents
prova de Sabin-Feldman
Prova per a la diagnosi bacteriològica de la toxoplasmosi.
Es basa en el fet que el protoplasma dels toxoplasmes es colora molt bé, en presència de sèrum normal, amb blau de metilè alcalí, mentre que perd aquesta facultat quan el paràsit Toxoplasma gondii és exposat a l’acció d’un sèrum que contingui anticossos neutralitzadors antitoxoplasmàtics
test de Nelson
Patologia humana
Prova biològica per a la diagnosi de la sífilis.
És una reacció antigen-anticòs que és duta a terme amb el sèrum dels malalts de sífilis i amb Treponemes vius, cultivats en teixits orgànics