Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
dicòtom | dicòtoma
Botànica
Dit de la ramificació en la qual els eixos secundaris s’originen per bifurcació de l’àpex de l’eix principal en dos eixos secundaris equivalents.
És dóna típicament en tallòfits i briòfits, i també en els licopodis i alguns altres pteridòfits
ramificació
Botànica
Disposició de les branques d’una planta.
Hi ha dos tipus principals de ramificació la dicòtoma i la lateral, i aquesta pot ésser monopòdica o simpòdica dicòtom, monopodi, simpodi
derbesials
Botànica
Ordre de clorofícies sifonals que comprèn algues marines de tal·lus filiforme, de ramificació dicòtoma o irregular.