Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Robert Henry Dicke
Física
Físic nord-americà.
Doctorat a Rochester 1941, fou professor a Princeton 1967-70 Estudià l’espectroscòpia atòmica de les microones, féu mesuraments relativistes del planeta Mercuri, tractà els processos de radiació coherent i, en el camp de l’astrofísica, descobrí que el Sol no és esfèric És autor de Principles of Micro-Wave Circuits 1948, An Introduction to Quantum Mechanics 1960, The Theoretical Significance of Experimental Relativity 1964 i Gravitation and the Universe 1970
Marie Luise Kaschnitz
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
Representant d’un humanisme modern, es basa essencialment en l’antiga tradició literària per a tractar problemes actuals És autora de novelles Liebe beginnt ‘L’amor comença’, 1933 i Elisa 1937 de reculls de contes Das dicke Kind ‘L’infant gras’, 1951, Lange Schatten ‘Ombres llargues’, 1960, Ferngespräche ‘Conferències interurbanes’, 1966 i Eisbären ‘Ossos blancs’, 1972, i poesia Gedichte ‘Poesies’, 1947, Ewige Stadt ‘Ciutat eterna’, 1952 i Gesang vom Menschenleben ‘Cant de la vida humana’, 1974 Són també importants les seves obres radiofòniques i diversos assaigs
principi cosmològic antròpic
Astronomia
Principi segons el qual, d’entre tots els conjunts de condicions inicials de la formació de l’Univers que hom pugui pensar, resten exclosos aquells que no haguin pogut conduir casualment al desenvolupament de la vida humana intel·ligent.
El principi antròpic té diverses formulacions La versió forta indica que les lleis de qualsevol Univers han de ser de tal manera que permetin l’existència d’observadors El principi dèbil indica que els valors de determinades constants que marquen les característiques de l’Univers no poden tenir qualsevol valor, sinó només aquell que permeti el desenvolupament de l’ésser humà Ambdues definicions han suscitat una gran controvèrsia científica, que va des de l’afirmació que el principi és tautològic fins que implica la presència d’un programador que hagi ajustat els paràmetres físics Així doncs,…
radiació cosmològica de fons
Astronomia
Radiació electromagnètica provinent de totes les direccions de l’espai, que presenta la mateixa intensitat en qualsevol d’elles, i la distribució d’energies de la qual és similar a la que emet un
cos negre
a la temperatura de 3K.
És composta per ones la longitud d’ona de les quals va d’unes dècimes de millímetre fins a uns 75 cm, i presenta el pic d’intensitat en la longitud d’ona d’1 mm Hom considera actualment que aquesta radiació és l’emissió residual del big-bang que segons el model cosmològic estàndard donà lloc a l’actual Univers cosmologia Fou descoberta inesperadament per AA Penzias i RW Wilson el 1964 quan aquests cercaven, amb una antena molt sensible especialment dissenyada al Bell Telephone Laboratory, la causa dels paràsits soroll que interferien les radioemissions terrestres Posteriorment, R Dicke…
cosmologia
Astronomia
Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de l’origen, l’evolució i l’estructura, a gran escala, de l’Univers.
L’objecte de la cosmologia és l’elaboració de models cosmològics , que són models fisicomatemàtics que permeten de reproduir en termes simples l’evolució de l’Univers, tot introduint uns paràmetres numèrics el mesurament del valor dels quals ha de fer possible de decidir quins d’aquests models teòrics correspon més exactament a la realitat Molts dels models cosmològics deriven del desenvolupament de la relativitat general , teoria proposada per Einstein el 1915 Deixant de banda la profunda modificació de la dinàmica que aquesta teoria representa, hom pot destacar-ne el fet que implica un…
L’origen i el futur de l’Univers
Condicions generals Malgrat que la Via Làctia conté centenars de bilions d’estrelles, és tan sols una porció minúscula de l’Univers que podem detectar i observar Més enllà de la Via Làctia hi ha bilions d’altres galàxies, que constitueixen el que es coneix com Univers extragalàctic Els astrofísics han estudiat com s’estructura a gran escala aquest Univers extragalàctic, que obeeix lleis fonamentals de la física que permeten descriure’l i comprendre com es comporta actualment com a estructura global Aquestes lleis donen una idea plausible de quan i de quina manera es va originar la totalitat…
L’Univers en expansió
Consideracions generals Es pot considerar que la cosmologia observacional moderna nasqué al principi del segle XX Tanmateix, l’ésser humà ha tingut, des de sempre, un interès innat per interrogar-se sobre el món del seu voltant en mirar el cel i plantejar-se com era aquest món, feia ja cosmologia Les respostes als seus interrogants estaven condicionades pels mitjans d’observació de què disposava i per la capacitat de comprensió dels fenòmens observats Quan només podia utilitzar els propis ulls per a observar el cel, la visió que tenia de l’Univers es restringia al sistema solar Amb la…