Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
burgès | burgesa
Història
A la baixa edat mitjana, a Europa, habitant d’una vila o ciutat (als Països Catalans, hom distingia el burgès, habitant d’una vila, del ciutadà).
El terme burgenses de bon principi designava els ciutadans que gaudien dels privilegis i franqueses concedits a llur ciutat A França hom distingia entre els burgesos de ciutats reials i els de ciutats pertanyents a senyors feudals La condició de burgès implicava l’alliberament de les càrregues feudals i d’algunes taxes eclesiàstiques, i el dret de portar armes i de només poder ésser cridat davant el tribunal de la ciutat En algunes ciutats era una condició molt acostada a la dels nobles
baró
Història
A la baixa edat mitjana, noble o magnat.
En el sistema feudal francès, al s XII, eren anomenats barons els feudataris directes del rei Al s XIII, hom distingia entre alt baró haut baron , magnat membre de l’alta noblesa que al segle següent esdevingué duc, i baró ordinari baron ordinnaire , és a dir, membre de la petita noblesa Simultàniament, a Anglaterra hom distingia entre gran baró greater baron , a vegades amb referència a la totalitat de pars del regne i a vegades amb referència només a les categories més baixes, i petit baró lesser baron , per a indicar un membre de la petita noblesa, sense…
alfarda
Indumentària
Mena de toca de tela rica usada per les dones a l’edat mitjana.
Sovint tenia tires i orles decoratives es distingia especialment la de moda castellana
himeneu
Literatura
En la lírica clàssica, composició nupcial cantada a cor quan la núvia era acompanyada a la casa del nuvi.
Es distingia de l'epitalami, que hom solia cantar davant la cambra nupcial, només per la terminologia
alforrat | alforrada
Història
Militar
Dit del cavaller i del cavall protegits amb peces de cuir.
En les prestacions d’homes o cavalleries per a la guerra, al s XIV hom distingia entre els armats i els simplement alforrats
arnès de cama i de cuixa
Militar
Defenses de la cuixa, del genoll i de la cama.
Hom hi distingia tres elements principals el cuixot o cuixera , la genollera dita al s XIV cop i copa i la greva o gambera
corrent
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la distinció entre el valor de mercat d’una moneda i el seu equivalent en diners segons la taxació oficial.
Així, al s XV hom distingia entre el florí d’or moneda efectiva taxat en 13 sous i el florí corrent pagat a 11 sous de diners
generós
Història
Al Regne de València, membre de l’estament militar que no havia estat armat; equivalia al donzell del Principat de Catalunya.
Hom distingia el generós de sang , que era el que descendia dels cavallers que havien participat en la conquesta del regne al s XIII, del generós de privilegi , que ho havia esdevingut per concessió reial o n'era descedent
teixidor | teixidora
Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici teixir, especialment el qui treballa en un teler a mà.
Dins l’ordenació gremial catalana es distingia segons la primera matèria emprada, el teixidor de llana, el teixidor de lli, el teixidor de seda i ocasionalment el teixidor de cotó o cotoner i el teixidor de mantes o flassader
Horus
Mitologia
Déu falcó egipci originari del delta.
Considerat com el protector de la monarquia, el seu nom designa, a vegades, el rei Hom distingia fonamentalment dos Horus Haroeris Horus el Gran i Harpòcrates Horus el Nen, però en certs llocs hom li retia culte sota altres formes