Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
dolla
Electrònica i informàtica
En una base d’endoll, cadascuna de les peces metàl·liques, generalment en forma de corona circular, on hom introdueix la clavilla per tal d’efectuar una connexió.
dolla
Tecnologia
Part buida, generalment cilíndrica, que presenten determinats instruments de treball i certes peces mecàniques.
Les dolles poden servir per a engrapar l’eina o per a acoblar-hi un mànec, per a articular o subjectar entre elles les peces d’una màquina i per a fer la funció de coixinet de fregament
junta Rzeppa
Exemple de muntatge homocinètic d’una junta Rzeppa en la transmissió davantera d’un automòbil: 1, maneguet; 2, nou; 3, arbre; 4, bola; 5, acoblament elàstic; 6, brida de l’eix de sortida del canvi de marxes
Tecnologia
Mena de junta universal.
En què la transmissió del moviment entre els dos eixos acoblats es fa mitjançant un conjunt de boles de coixinet la meitat superior de les quals va inserida en uns acanalats llavorats dins l’envolvent que constitueix l’extrem d’un dels eixos i l’altra meitat dins els allotjaments fets sobre una dolla que va calada sobre l’extrem de l’altre eix Entre ambdues peces hi va muntat un anell separador que manté les boles dins un mateix pla
ull
Dolla d’una eina per on entra el mànec.
candeler
Candeler de metall
Estri consistent en un peu o columna més o menys llarg amb una dolla a l’extrem superior que serveix per a aguantar dreta una candela.
coixinet
coixinet de ròtula, de doble rengle de boles, apte per a suportar alhora esforços radials i axials
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça metàl·lica en forma d’anell o de dolla, que fa de suport a l’arbre, també metàl·lic, el qual gira en el seu interior, generalment compost d’una caixa i del coixinet pròpiament dit.
Els principals tipus de coixinets són els de fregament , en els quals l’arbre gira fregant la superfície lubrificada del coixinet, i els de rodolament , dits a vegades impròpiament rodaments , en els quals l’arbre gira conjuntament amb l’anell que porta manegat, mentre que un nombre determinat d’elements boles, rodets, barrilets o agulles rodolen sobre la superfície exterior d’aquest anell o sobre la superfície interior d’un altre anell ajustat exteriorment a la caixa o suport En els coixinets de fregament, la gran superfície de contacte actua esmorteint…
l’Alguer
Vista parcial de l’Alguer
© B.Llebaria
Municipi de Sardenya, Itàlia, a la zona litoral situada al S de la regió de la Nurra, a l’extrem NW de l’illa.
La geografia La part plana del municipi és constituïda per dipòsits alluvials, quaternaris les zones muntanyoses, en part aïllades, situades sobretot al NW i al S del terme, són formades de materials calcaris mesozoics, que a l’extrem meridional són en contacte amb les laves traquítiques del Logudor Diversos cims ultrapassen els 300 m el més elevat és el mont Dolla 437 De S a N, el litoral es desplega en una costa d’uns 90 km, des del cap de Pòllina fins passada la punta de la Guixera, on hi ha una setena part de platges i la resta és rocosa La primera part, fins a la ciutat de l’Alguer, té…
Els objectes d’ús litúrgic i ús domèstic
Art gòtic
Els canelobres i altres llums Totes les esglésies, fins i tot les més petites, tenien canelobres destinats a la seva illuminació els de ferro eren la versió humil d’altres de fets amb metalls preciosos Els canelobres d’altar, com el seu nom indica, es collocaven a banda i banda de la mesa i els de peu s’agrupaven al seu voltant Segons Gudiol i Cunill, la illuminació de l’altar, reduïda a dos canelobres durant el segle XIII, arribà a sis durant el segle següent Per a la illuminació dels grans espais s’empraven corones de llum penjades del sostre, lluminària que augmentava amb les candeles que…