Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
el Pilar d’Almenara
Història
Nom amb el qual és coneguda la torre d’Almenara Alta, gran fortificació, rodona, dins el municipi d’Agramunt (Urgell), la qual, situada al cim de la serra d’Almenara, domina tot el pla d’Urgell.
Es tracta d’una interessant construcció que es remunta al segle XI, a l’inici de la conquesta d’aquestes terres, i que domina un immens panorama, especialment del Pla d’Urgell Prop seu hi ha les restes de l’església romànica de Sant Vicenç s XII La torre, com han demostrat les excavacions, fou bastida damunt un antic poblat romà tardà o visigòtic
torre de guaita
© Fototeca.cat
tadjik
Història
Individu d’un poble iranià, de raça turànida, que habita a les províncies septentrionals de l’Afganistan, des d’Herāt fins al Badakhšan (uns sis milions d’individus) i a l’actual República Socialista Soviètica del Tadjikistan.
Representen un estrat ètnic autòcton anterior a la penetració turca, el qual, a diferència dels altres grups irànics nòrdics bactrians, sogdians, tokharis, etc, no fou turquitzat Parlen diversos dialectes del persa Dominats pels turcs mongols segles XIV-XV, llur territori fou objecte de disputes entre perses i uzbeks segles XVI-XVII, i més tard segles XVIII-XIX entre l’Afganistan i els kanats de Bukhara i Kokand Amb l’annexió d’aquests kanats al domini rus 1868 i 1876, el territori restà dividit entre Rússia, que dominà tota la zona nord de l’Amudarja Tadjikistan, i l’Afganistan…
Cassi
Història
Comte visigot que dominà la zona navarroaragonesa de l’Ebre.
En produir-se la invasió musulmana de Mūsà ibn Nuṣayr, hi pactà i renegà el cristianisme Els seus descendents formaren la família Banū Qasī
Matarâm
Història
Antic regne del centre de Java, fundat per una dinastia xivaïta a la meitat del s VIII. Al final del mateix segle, una nova dinastia budista, els Sailendra, feren construir nombrosos monuments.
El soldanat de Matarâm fundat el 1508 dominà l’illa des de les acaballes del s XVI fins al s XVII, que, per la competència de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, decaigué i desaparegué 1775
Ladislau I de Polònia
Història
Duc (1296-1300 i 1306-20) i després rei de Polònia (1320-33).
Fill de Casimir, duc de Brest Kujawski, sucumbí davant la coalició d’Enric III de Silèsia i Venceslau II de Bohèmia, però amb l’ajut de russos i hongaresos conquerí Cracòvia 1305 i dominà Polònia Proclamat rei, combaté l’orde teutònic
Luci Emili
Història
General romà.
L’emperador August el nomenà governador de la Tarraconense 24 aC Aquell mateix any dominà els asturs i els càntabres els destruí diverses ciutats i féu tallar les mans dels principals rebels No pogué evitar, però, un nou alçament, i fou substituït per Agripa
Tremena
Història
Castell del municipi de Planeses (Fenolleda), que domina, pel N, el poble.
És d’origen carolingi la torre rectangular i el recinte poligonal, i fou ampliat al s XIII
Huayna Cápac
Història
Sobirà inca, anomenat el Gran i el Conqueridor
.
Fill de Túpac Iupanqui, arribà al poder molt jove, i hagué de vèncer l’oposició del seu germanastre Dominà les tribus del nord de l’imperi fins a Chachapoyas i Mayopampa NE del Perú En morir, les lluites entre els seus fills Huáskar i Atahualpa dividiren l’imperi
sènon | sènona
Història
Membre d’un antic poble gal establert a la conca superior del Yonne i sobre una part de l’altiplà de Langres.
Els seus establiments principals eren les ciutats de Sens llur capital, Melun, Montereau, Corbeil i Auxerre Cèsar els dominà i els imposà un rei vers el 53 aC, però el refusaren i s’aliaren a Vercingètorix en la contraofensiva dels gals que acabà amb la desfeta d’Alèsia 51 aC
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina