Resultats de la cerca
Es mostren 2975 resultats
dubte
Filosofia
Incertesa entre el sí i el no o respecte a l’adopció d’una entre dues o més proposicions, que porta a la suspensió del judici.
Hom l’anomena natural quan és espontani i ametòdic, i filosòfic quan és deliberat i metòdic Aquest darrer és qualificat d' escèptic quan es converteix en una actitud definitiva escepticisme que sosté la impossibilitat de la certesa sobre res, i d’específicament metòdic quan és exercit d’una manera provisional i voluntària com a mitjà per a descobrir la veritat El dubte metòdic per antonomàsia, el cartesià, consisteix a prendre com a fals tot allò que pugui ésser objecte del més petit dubte, fins a trobar alguna cosa d’absolutament indubtable
dubte
Punt problemàtic, difícil d’aclarir.
dubte
Dret canònic
En dret processal canònic, definició feta pel jutge en presència de les parts, deduïda de les seves peticions i respostes i que conté la pregunta o preguntes (dubtes) que cal respondre en la sentència.
dubte
Estat d’esperit del qui no sap cap a quina de diverses opinions o resolucions decantar-se.
Sant Dubte
Fet prodigiós que, segons la tradició (documentada des del 1426), s’havia esdevingut a l’antiga església de Santa Maria dels afores d’Ivorra (Segarra) al començament del s XI.
Consistent en l’escampament de sang del calze en dubtar el sacerdot de la veritat de la transsubstanciació durant la celebració de la missa A l’església moderna de Santa Maria s XVII hi havia un retaule amb una imatge romànica de la Mare de Déu i pintures del s XV, atribuïdes al Mestre de Cérvoles, el bancal del qual, posteriorment, foren afegides dues escenes del prodigi Museu de Solsona Les relíquies foren dutes posteriorment a l’església parroquial de Sant Cugat d’Ivorra
dubte de fet
Dret canònic
Dubte que es produeix quan, no coneixent bé les circumstàncies del cas, no se sap si aquest és comprès en el supòsit de fet d’una norma clara en si mateixa (per se) i que l’ordinari pot dispensar ad cautelam.
dubte de dret
Dret canònic
Dubte que versa sobre l’abast del supòsit de fet de la norma, és a dir, quan hom dubta si una situació determinada, les circumstàncies de la qual són ben conegudes, està o no compresa en els termes que fa servir el legislador per a determinar els casos als quals és aplicable.
La llei dubtosa és llei nulla
dubitatiu | dubitativa
Gramàtica
Terme que hom aplica sobretot a la frase que expressa un dubte.
L’oració dubitativa forma part d’una classificació feta segons un criteri que analitza el contingut significatiu d’un enunciat, i no pas d’acord amb punts de vista estrictament gramaticals Així, la frase Potser no vindrà és dubitativa, perquè manifesta un dubte Per a atribuir el caràcter dubitatiu a una frase, la llengua empra formes adverbials, el significat de les quals condiciona l’existència del dubte adverbis dubitatius a la frase anterior, potser n'és un De vegades, el període dubitatiu va interrelacionat amb un altre període, del qual depèn sintàcticament…
ventilar
Examinar, sotmetre a discussió (una qüestió, un dubte).