Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
dímetre
Literatura
En mètrica antiga, mesura composta de dos o quatre peus formant dos metres.
saturni
Literatura
Vers típic de la poesia llatina, emprat fins a l’època d’Enni, el qual, en substituir-lo en els seus Annales per l’hexàmetre, en determinà la desaparició.
Molt discutida la seva identitat, alguns han considerat que, contràriament a la mètrica antiga, es basava en l’accent i no en la quantitat de les síllabes, mentre que d’altres pensen que és format per dos membres separats per la dièresi un dímetre iàmbic catalèctic ̆— ̆— ̆— — més un itifàllic — ̆— ̆— ̆ o bé un reizià
parteneu
Literatura
Dit del vers de la mètrica grega clàssica que constitueix una forma acèfala del dímetre coriàmbic (o forma catalèctica del dímetre jònic a minore).
El seu esquema és ̆̆&esb&esb̆̆&esb
anacreòntic | anacreòntica
Literatura
En la poesia grega i llatina, dit de diversos metres, usats per Anacreont, assenyaladament del dímetre iàmbic catalèctic i del dímetre jònic amb anàclasi.
mètrica
Mètrica greco-llatina
©
Literatura
Tècnica de la versificació.
La mètrica grega i la llatina la segona de les quals deriva de la primera es fonamentaven en la quantitat de les síllabes Aquestes podien ésser llargues — o breus ̆ La síllaba llarga, segons les consideracions dels retòrics antics, era pronunciada en un temps doble de la breu, la qual corresponia a una unitat de temps anomenada mora Una agrupació determinada de síllabes llargues i breus formava els peus mètrics Així, per exemple, - ̆, troqueu ̆-, iambe - -, espondeu - ̆̆, dàctil ̆̆-, anapest - ̆-, crètic ̆-̆, amfíbrac etc D’un conjunt de peus mètrics hom obtenia com a resultat el vers…
estrofa alcaica
Literatura
Estrofa grega, atribuïda a Alceu i represa per Horaci, composta per dos versos alcaics, un dímetre iàmbic hipercatalèctic i un dactílicotrocaic.
Modernament Tennyson, Carducci i, en la poesia catalana, Costa i Llobera, intentaren de donar-ne una d’equivalent, adaptant l’esquema clàssic, basat en la quantitat, a les possibilitats de la mètrica de les llengües modernes, basada en l’accent