Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Èboli
Ciutat
Ciutat de la província de Salern, a la Campània, Itàlia.
És situada al SE de Salern, dominant la plana del Sele Té indústria alimentària oli, pastes, formatge Fou centre del principat d’Èboli
Ana de Mendoza de la Cerda y Silva
Història
Segona princesa de Melito i segona duquessa de Francavilla, filla de Diego Hurtado de Mendoza.
Es casà 1553 amb Ruy Gómez de Silva y Teles de Meneses , primer duc de Pastrana Dama de companyia d’Isabel de França Enviduà el 1573, i, després d’un intent, frustrat, d’ingressar en la vida monacal, es reintegrà 1576 a la cort i encapçalà, juntament amb Antonio Pérez , el partit ebolista que havia aglutinat el seu marit, el qual propugnava una sortida negociada de la rebellió flamenca i defensava una solució federalista, que respectés els privilegis de cada regne Sembla que la princesa d’Èboli i Antonio Pérez tingueren negociacions secretes amb els rebels flamencs, que foren descobertes per…
Ruy Gómez de Silva y Teles de Meneses
Història
Política
Polític portuguès al servei de la corona castellana.
S'educà amb el futur Felip II, sobre el qual tingué un gran ascendent aquest, el 1559, li concedí el principat d’Èboli Sicília i el marquesat de Diano Nàpols El 1568 participà en el consell reial que determinà el confinament del príncep Carles Conseller d’estat, fou cap de la facció contrària a la del duc d’Alba propugnà una política moderada i negociadora als Països Baixos i una solució federalista aragonesa que respectés els furs i els costums dels diferents regnes integrants de la monarquia hispànica
Juan de Escobedo
Història
Estadista castellà.
Protegit del príncep d’Èboli i d' Antonio Pérez , el 1573 fou nomenat per Felip II secretari de Joan d’Àustria, amb instruccions d’informar la cort de tots els actes i projectes d’aquest Escobedo obtingué proves que Antonio Pérez i la princesa d’Èboli facilitaven informació als rebels flamencs i venien càrrecs públics i secrets d’estat Pérez ho advertí i acusà Escobedo d’encoratjar Joan d’Àustria a aconseguir el regne anglès casant-se amb Maria Stuart i rebé autorització per a eliminar Escobedo, que fou assassinat
Irini Papàs
Cinematografia
Teatre
Nom amb què és coneguda Irini Lelékou, actriu cinematogràfica grega.
De fort temperament dramàtic, les seves millors interpretacions foren en la línia de la tragèdia, tant en teatre com en cinema Actuà, entre d’altres, a The Guns of Navarone 1961, Elektra 1962, Zorba, the Greek 1964, A ciascuno il suo 1966, Z 1968, The Trojan Women 1971, Iphigenia 1976, Cristo si è fermato a Eboli 1978, Into the Night 1984 i Sweet Country 1987
Gian Maria Volonté
Cinematografia
Actor cinematogràfic italià.
S'especialitzà en un tipus de cinema compromès, de caire polític i de denúncia social De la seva filmografia cal destacar, Indagine su un cittadino al di sopra di ogni sospetto 1970, Sacco e Vanzetti 1971, La classe operaia va in paradiso 1971, Il caso Mattei 1971, Sbatti il mostro in prima pagina 1972, Lucky Luciano 1973, Cristo si è fermato a Eboli 1978, Ogro 1979, L’oeuvre en noir 1988, Tirano Banderas 1993, etc
Carlo Levi
Literatura italiana
Pintura
Pintor i escriptor italià.
D’actitud inconformista, acabà els estudis de medicina i es lliurà a la pintura Pel seu antifeixisme, fou confinat a la Lucània 1935-36 i hagué d’exiliar-se a França, fins el 1942 El 1945 donà a conèixer la seva novella Cristo si è fermato a Eboli , valenta denúncia de les míseres condicions de vida d’una terra i d’una gent També escriví L’orologio 1950, Il futuro ha un cuore antico 1956, etc Com a pintor, refusà el formalisme de l’època i es vinculà a la tradició postimpressionista francesa
Ausiàs Despuig
Cristianisme
Cardenal.
Nebot de Lluís Despuig, mestre de Montesa Fou arquebisbe de Mont-real de Sicília 1458-83 i nomenat canceller abans del 1470 de Ferran II durant el seu regnat a Sicília El 1475 fou nomenat arquebisbe de Saragossa, mitra que hagué de renunciar el 1478 a causa de l’hostilitat de Joan II fou també bisbe de Capaccio, seu sufragània de Salern 1476-83, i abat comendatari de San Pietro d’Èboli Sixt IV el creà cardenal amb el títol de Santa Sabina 1473-83 Per delegació del papa acomplí diverses missions de caire polític i diplomàtic davant de l’emperador Frederic III i de la dieta de Frankfurt