Resultats de la cerca
Es mostren 194 resultats
edicte
Dret
Avís, ordre o decret publicat per l’autoritat fent ús de les seves atribucions o donant compliment a un altre precepte legal, amb la finalitat de promulgar una disposició, fer pública alguna resolució, donar notícia de la celebració d’un acte o citar algú.
L’edicte és fixat als llocs públics o publicat en els diaris oficials i en la premsa d’àmplia circulació
edicte
Dret romà
Font important dels ius honorarium consistent en les comunicacions que publicaven els magistrats romans en començar a exercir llurs càrrecs per tal de donar a conèixer les directrius que seguirien en l’administració de justícia i en el govern.
Aquesta facultat legislativa era inherent a la mateixa magistratura i obeïa l’exercici de l' imperium i el dret dels ciutadans romans de conèixer les normes que els serien aplicades En un inici, la promulgació de l’edicte era feta verbalment en reunió pública convocada a aquest efecte, i posteriorment en taulers de fusta fixats als llocs públics Aquesta forma legislativa es mantingué sota l’Imperi en assumir el cèsar les magistratures, i evolucionà en el marc de les constitucions imperials constitució A la Catalunya medieval les ordinacions ordinació dels organismes de l’…
Edicte Perpetu
Història
Tractat de pau signat entre Felip II i els Estats Generals dels Països Baixos el 12 de febrer de 1577.
Preveia per part castellana la retirada de les tropes, el reconeixement de l’autonomia i de les llibertats de diverses províncies i el nomenament de Guillem d’Orange com a stathouder d’Holanda i Zelanda Per part holandesa era reconegut el culte catòlic L’actitud intransigent de Guillem d’Orange enfront dels catòlics provocà, al cap d’un any, la ruptura de la treva
edicte de Nantes
© Grands Documents de l'Histoire de France, Archives Nationales
Història
Edicte promulgat per Enric IV de França el 13 d’abril de 1598 que posà fi a les guerres de religió.
Estableix la llibertat de consciència a tot el regne, la llibertat ampliada de culte, tot mantenint la prohibició per a la capital, l’usdefruit per als hugonots de tots els drets civils, la creació de cambres especials per a garantir els drets establerts i el lliurament de 200 places com a garantia i llocs de seguretat S’oposaren a aquest edicte tant el parlament de París com el papa La seva revocació per Lluís XIV 18 d’octubre de 1685 donà lloc a la revolta dels camisards 1702-09, a l’emigració d’una bona part dels hugonots i a la reducció a la clandestinitat, fins que…
Edicte de Fointainebleau
L’edicte de Fointainebleau de Francesc I ordena la persecució dels protestants a França
edicte de Restitució
Història
Edicte donat per l’emperador Ferran II després de la pau de Lübeck (1629) (guerra dels Trenta Anys).
Determinava la devolució de diòcesis i monestirs dependents de la casa d’Àustria i que pel tractat de Passau havien passat a mans luteranes, així com també la paritat de catòlics i protestants quant a l’establiment de la Reforma El feren possible les victòries de JT'Serclaes de Tilly i Avon Wallenstein i significava el retorn a la pau d'Augsburg el canvi de signe en la guerra, degut a la pressió francesa, portà la seva anullació pel tractat de Praga 1635
edicte de gràcia
Història
Dret
Proclama amb la qual era concedit periòdicament, per la inquisició, un cert temps per a confessar algun acte heterodox, sense incórrer en les penes previstes, o amb reducció d’aquestes penes.
edicte de Milà
Història
Nom amb què és conegut un decret de tolerància religiosa establert, el 313, per Constantí I i Licini, pel qual hom reconeixia al cristianisme les mateixes llibertats i els mateixos drets que a la religió pagana; significà la fi de les persecucions i l’inici d’una organització oficial de l’Església.
L’edicte de Fointainebleau revoca l’edicte de Nantes
L’edicte de Fointainebleau revoca l’edicte de Nantes i provoca una fugida massiva d’hugonots francesos a Holanda, Alemanya i Anglaterra
edicte de Villers-Cotterêts
Història del dret
Decret promulgat el 1539 per Francesc I de França a la localitat de Villers-Cotterêts (Picardia), que constitueix potser l’acte més important de regularització de l’administració i la justícia abans de la Revolució Francesa.
Entre altres imposicions, prohibia l’ús, en els actes públics, d’una altra llengua que no fos el vulgaire françois Hom ha discutit si el legislador volia posar fi al llatí o, per contra, impedir l’ús de les llengües vives aleshores i oficials, com la llengua occitana De tota manera, l’aplicació d’aquest decret fou arreu centralista, i a Occitània accelerà la decadència de la llengua d’oc escrita
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina