Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
edil
Història
Magistrat romà, originàriament propi de la ciutat de Roma.
Vers el 495 aC foren creats els edils de la plebs, dos plebeus encarregats de la cura dels edificis on hom es reunia per als plebiscits El 376 aC hi foren afegits els edils curuls, patricis, que s’encarregaven de la policia municipal, salut pública, control de queviures i preus dels mercats, i de les obres públiques carrers, clavegueres i edificis públics, com també de l’organització dels espectacles i dels proveïments de la ciutat L’any 44 aC, Juli Cèsar creà els edils ceriales , especialment encarregats dels proveïments, que duraren fins al s III dC De Roma el càrrec s’estengué a les…
Gneu Flavi
Dret romà
Jurisconsult romà.
Fou secretari d’Apli Claudi Divulgà el text de les Legis actiones , que fins aleshores només coneixien els patricis, i publicà al fòrum el calendari dels dies d’administració de justícia dies fasti Fou edil curul i tribú del poble
Quint Hortensi Hòrtal
Filosofia
Orador llatí.
Edil i pretor, de jove assolí grans èxits gràcies a la novetat de la seva eloqüència, ampullosa i rica, influïda per les escoles gregues de l’Àsia Menor Fou l’orador oficial del partit conservador, i litigà sovint amb Ciceró, el qual li dedicà el seu tractat Hortensi
cursus honorum
Dret romà
Locució emprada per a designar la sèrie de càrrecs públics importants a què podia accedir un ciutadà romà de les classes altes.
Seguien un ordre jeràrquic preestablert i s’hi barrejaven llocs de tipus polític, administratiu, jurídic i militar L’organització del sistema començà a partir de la llei Villia Amalis 180 aC, però l’estructura definitiva fou establerta al començament de l’Imperi, per August Es dividien en dos grups Els càrrecs propis de la gent que pertanyia a l’ordre senatorial equivalent a l’aristocràcia tenien un primer grau preparatori per als càrrecs del vigintiviratus i del tribú militar, equivalent al servei militar Hom passava després al de qüestor quaestor , seguia el d’edil aedilis o…
Marc Porci Cató
Filosofia
Literatura
Política
Polític, escriptor i orador romà, dit el Vell o el Censor.
De família de petits propietaris rurals, intervingué en la segona guerra púnica 217 aC A partir del 204 aC seguí a Roma la carrera política fou qüestor, edil, pretor a Sardenya i cònsol el 195 aC durant aquest darrer mandat es traslladà a Hispània per tal de sufocar la revolta general indígena, i arribà fins a Numància i Càstulo Fou elegit censor el 184 aC En oposició a la política dels Escipió, liberal i filohellènica, la seva activitat es dirigí a preservar els costums romans tradicionals i a combatre la influència grega féu aprovar lleis contra el luxe, limità la llibertat de…
Marc Tul·li Ciceró
Filosofia
Orador, escriptor, polític i filòsof llatí.
De família plebea, a Roma adquirí una sòlida cultura literària, científica, filosòfica i jurídica S'inclinà per l’exercici de l’advocacia, que li obria les portes de les magistratures, de l’anomenat cursus honorum Després de la primera defensa, Pro Quinctio 81-80 aC, el 79 aC atacà un favorit de Sulla en la causa Pro Sex Roscio Amerino i fou comptat entre els primers advocats de Roma Assistí a les lliçons dels millors rètors i filòsofs a Atenes, Esmirna i Rodes En l’espai de tretze anys escalà totes les dignitats polítiques nomenat qüestor, exercí 76-75 aC aquesta funció a Lilibèon Sicília,…
Gai Juli Cèsar
Literatura
Militar
Política
Polític, escriptor i militar romà, fill de Gai Cèsar i d’Aurèlia Cotta, de la família noble Júlia.
Com a escriptor, historià les pròpies campanyes, amb evident interès propagandístic i amb un estil exemplarment planer Fou habilíssim en l’aprofitament dels camins que conduïen al poder La seva carrera política es produí en plena crisi de la república, tal com ja posaren de manifest la revolta de Catilina i la progressiva acumulació de poders sobre Pompeu Casat amb Cornèlia Cinna a setze anys 84 aC, en rebutjar l’ordre de Sulla de divorciar-se'n fou perseguit i amb prou feines es pogué escapar de les ires del dictador Feu les primeres armes a l’Àsia 81 tornà a Roma i sortí apressadament cap a…
Ciutat de Bètulo (Badalona)
Plànol hipotètic d’aquesta ciutat romana amb indicació dels indrets on s’ha documentat ocupació durant l’antiguitat tardana A Fonollà La informació obtinguda en les excavacions realitzades a la ciutat romana de Bètulo en els darrers anys, ha aportat moltes dades que han permès conèixer el desenvolupament urbanístic i l’evolució històrica d’aquesta fundació, qualificada per Plini com un oppidum civium romanorum o “fortificació de ciutadans romans” Bètulo va tenir l’època de màxima esplendor sota el govern d’August, moment en què es documenta a la ciutat una intensa activitat edilícia també es…
Paul Alduy i la vida política rossellonesa
P Alduy visita les obres del barri del Molí de Vent, JBarde, Perpinyà, sd GS Si el 1936 el Departament dels Pirineus Orientals havia votat majoritàriament l’esquerra, acabada la Segona Guerra Mundial, el 1945, el Rosselló encara era un dels “departaments rojos” Durant l’ocupació, molts polítics s’havien compromès, bé perquè havien donat suport a la política de collaboració dels governs del mariscal Pétain, bé perquè només havien adoptat una actitud d’expectativa El Partit Comunista sortí reforçat de la prova de la guerra els sufragis que obtingueren els seus candidats passaren del 17,6% dels…