Resultats de la cerca

Conreà la pintura paisatgista i de batalles Fou influït primerament per Claude Lorrain i per Poussin Les seves obres cerquen la fugida de l’amanerament dels barroquistes per conquerir la plasmació ideològica de la mitologia Les seves composicions, de gran efectisme escenogràfic, foren molt apreciades pels colleccionistes del segle XIX

Signà amb el segon cognom Format a Godella, on fou deixeble de J Belda, exposà per primer cop al Círculo de Bellas Artes de Madrid 1951 Exposà des d’aleshores a diversos llocs de l’Estat espanyol i dels EUA i obtingué diversos premis Conreà una pintura molt rica en matèria i en color amb tendència a l’efectisme

Estudià composició al Conservatori de Leningrad amb Orest Jevlakhov, i el 1954 entrà com a redactor a l’Editorial Muzgiz Fou president de l’Associació de Compositors de Leningrad 1964- 2006 Fou un dels músics més oficials de la Unió Soviètica Tot i així, en la seva música s’ha mostrat obert als corrents moderns, i amb un caràcter optimista que es reflecteix en una música plaent i clarament melòdica Després d’uns quants anys plenament academicistes, durant els quals compongué ballets i comèdies musicals, el 1966 donà una obra simfònica important, el Poema a la memòria dels caiguts en el setge…

Format com a publicitari, treballà en aquest camp fins la dècada de 1970, que dirigí els telefilms The Evacuees 1975 i No Hard Feelings 1976 Per al cinema rodà Bugsy Malone 1976 i Midnight Express 1978 L’èxit d’aquest film, on ja manifestà una gran habilitat per crear ambients d’un gran efectisme, li permeté realitzar els musicals Fame 1980 i Pink Floyd The Wall 1982, que incorporava aquest conjunt de rock en un escenari apocalíptic de gran impacte Altres films són Shoot the Moon 1982,  Birdy 1984, Gran Premi del Jurat del Festival de Canes 1985, Angel Heart 1986, Mississippi Burning 1988,…

Estudià direcció i composició amb A Moyzes i E Suchon a l’Acadèmia de Bratislava 1932-37, i després amb V Novák al Conservatori de Praga Exercí com a director del departament de música de la Ràdio de Bratislava 1939-50 i fou professor al conservatori de la ciutat 1943-73, del qual arribà a ser el director 1950-54 També impartí classes a l’Escola Superior d’Arts Musicals des del 1962 Les seves composicions assimilen la música popular eslovaca dins un estil nacional típicament centreeuropeu La tendència a la monumentalitat caracteritzà també la seva obra, i les cantates i les peces orquestrals…

Inicià la seva formació musical després de la Guerra Civil i el 1945 contactà amb C Taltabull, que li obrí les portes al desenvolupament de la seva personalitat artística Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla Influït per la música francesa, les seves composicions semblen més el resultat de processos intuïtius que no pas de l’aplicació de les regles acadèmiques, per la qual cosa, en algunes ocasions, ha estat comparat amb E Satie, per la seva tendència a la simplicitat i per la llibertat en l’ús de la tonalitat La influència de F Mompou, considerat per Comelles com a pare espiritual,…

Es formà al taller del seu pare, un escultor napolità establert a Múrcia A la mort d’aquest 1727 deixà els dominicans hi havia ingressat de jovenet per fer-se càrrec de la direcció del taller Voltat de nombrosos deixebles, alguns d’ells els seus propis germans, desenvolupà una gran activitat, fruit de la qual és una producció abundantíssima, de temàtica religiosa, que presenta dos grups ben diferenciats el de les figures de pessebre, moltes fetes en sèrie i amb materials simples cartó pedra, fang, teles endurides, etc, que segueixen la tradició dels pessebres napolitans, d’una religiositat…

Germà dels pintors Joan-Antoni i Josep Benlliure Gaudí d’un prestigi molt sòlid entre l’element oficial i l’alta burgesia Format bàsicament pel seu germà Josep, el 1871 anà a Madrid, i després estudià a Roma Autor d’un gran nombre de monuments a València Josep de Ribera , Patriarca Joan de Ribera , Marquès de Campo , etc, tingué també una participació important en el conjunt del monument a Alfons XII Retiro, de Madrid Rebé distincions oficials, i fou membre de l’Academia de San Fernando La temàtica condicionà gairebé sempre les modalitats del seu estil La seva facilitat i la seva seguretat…

Alumne d’E Hlobil, i posteriorment de J Rdký a l’Acadèmia d’Arts Escèniques de Praga 1948-52, treballà com a redactor i productor musical a la Ràdio Txecoslovaca de Praga 1953-72 Fou un dels membres fundadors de l’Associació de Compositors Contemporanis i presidí la Fundació Martinu Després d’unes primeres obres per a piano, entrà en un camí de rigor clàssic i formal, però carregat de tensió dramàtica en el tractament sonor El seu esperit constructiu i sintètic sembla haver seguit els passos de M Reger i P Hindemith, sense deixar de banda les possibilitats dodecatòniques, com es veu en el…