Resultats de la cerca

Es formà musicalment al Conservatori de Música d’Oslo, on acabà els estudis d’orgue el 1929 El 1933 començà a donar classes de cant a diverses escoles de la ciutat i el 1937 es traslladà a la Hochschule für Musik de Berlín, on cursà diverses disciplines, entre les quals composició, amb W Gmeindl De nou a Oslo 1938, continuà la seva tasca docent com a mestre de cant, exercí de crític musical en el diari "Arbeiderbladet" i ocupà diversos càrrecs públics relacionats amb la música, entre els quals destaca el de president del Consell de Compositors Escandinaus a més, fou membre de l’Associació de…

Estudià a Oslo i a Berlín Dirigí 1933-38 la revista Tonekunst i presidí 1945-71 la societat noruega de compositors És autor de tres simfonies, de dos concerts per a piano i de música de cambra

Es destacà per les seves novelles, de faisó realista Almue, 'Poble’, 1891 Nelly Maartens, 1897 Hjærtet , ‘El cor’, 1907, i per les seves obres teatrals, d’influència ibseniana, reflex de la problemàtica noruega Feleu, 'El violí’, 1912 Idyllen, 1910

Estudià harmonia amb Eken, contrapunt amb K Egge i piano amb E Westher a Oslo i, a Copenhaguen, composició amb NV Bentzon Fou professor de composició al Conservatori d’Oslo i a l’Institut Musical de la capital noruega En 1961-64 i 1966-67 presidí la secció noruega de la Societat Internacional per a la Música Contemporània Autor d’una important producció, en les primeres obres mostra influències del neoclassicisme, però posteriorment es decantà cap al dodecatonisme i el serialisme Entre els títols més coneguts cal destacar Evolution , opus 23 1961

Fou un dels més importants defensors de la música pianística nòrdica contemporània i un dels pianistes més destacats del seu país Després d’estudiar a Hannover i Berlín, es perfeccionà a la Hochschule für Musik de Stuttgart sota el mestratge de Wilhelm Kempff El seu debut tingué lloc a Oslo el 1925 Dugué a terme una important trajectòria concertística centrada en gran part en la música contemporània nòrdica Cal destacar, en aquest sentit, les estrenes de nombroses obres de compositors com ara Klaus Egge o Harald Sæverud Entre el 1967 i el 1973 fou professor del Conservatori de…

Música popular Noruega fou unida a Dinamarca el 1397 Aquesta unió durà fins el 1814, any en què fou annexada a Suècia, que li concedí força més autonomia D’aquesta manera, entre els segles XIV i XIX, el país quedà aïllat, en tots els sentits, de la resta d’Europa La cort era a Dinamarca i no a Noruega, que restà fora dels circuits culturals europeus Aquest aïllament en què visqué permeté una evolució lliure i rica de la música popular, sense influències externes Hi ha cançons de bressol, d’amor i per a cridar el bestiar També es troben poemes melòdics que descriuen la natura i balades…