Resultats de la cerca

Molt prolífic, les seves obres, reflex dels costums i de la vida dels fellah , han d’ésser situades dins el marc del realisme contemporani Són notables les colleccions de contes al-Diab al-ǧai'a ‘Els llops afamats’, 1952, Raǧul ‘Un home’, 1936, al-A'raǧ fi-l-mina ‘El coix en el port’, 1958 i Haris al-bustan ‘El guarda del jardí, 1962

Fou sacerdot a Heliòpolis durant el regnat dels dos Ptolemeus Escriví una història d’Egipte —conservada només molt fragmentàriament, a través de les obres d’autors jueus i cristians— que estableix una divisió cronològica en tres períodes de diverses dinasties, considerada encara d’ús científic

Membre preeminent de la junta militar que forçà l’abdicació de Faruk, darrer rei d’Egipte 1952, presidí el consell de regència nomenat per al fill d’aquest Un any després de proclamada la república, fou bandejat 1954 del consell de la revolució i sotmès a arrest domiciliari Acusat d’atemptar contra Nasser 1956, fou desterrat a l’interior del país Alliberat pel president Sadat, donà suport al procés de pau amb Israel

Des del 1927 encapçalà el partit nacionalista wafd Cap del govern 1928 i 1929-30 i primer ministre 1936 i 1942-44, tingué un paper important en la consecució del tractat d’aliança angloegipci 1936 i presidí la constitució de la lliga d’estats àrabs 1944 Obligat per Faruk a dimitir 1944, tornà al poder amb motiu del triomf del seu partit 1950 Després del cop d’estat del 1952 es retirà de la vida política

Estudià filosofia i posteriorment exercí diversos càrrecs a l’administració Considerat un dels principals conreadors i renovadors de l’àrab modern, el 1975 guanyà el premi nacional de literatura La seva obra reflecteix la vida quotidiana a la ciutat de el Caire De la seva producció cal esmentar les novelles  Khan al-Khalili 1946 i la trilogia Bain al-Kasrain 1956-58 És autor, també, de nombroses narracions El 1988 rebé el premi Nobel de literatura i el 1995 rebé l’Orde de les Arts i les Lletres del govern francès El 1994 fou greument ferit en un atemptat comès per un islamista radical que…

Prengué el seu nom ‘delegació’ en record de la delegació organitzada per Zaġlul Paixà per tal d’exigir la fi del protectorat britànic 1919 Dirigit inicialment pel mateix Zaġlul, fou majoritari en les eleccions del 1924, i fou allunyat del govern per Farūq I el 1936 Després de l’esclatant triomf del 1950 estigué en el poder fins a la revolució del 1952, que fou prohibit Fou reconstituït l’any 1983 amb el nom de Partit del Nou Wafd Des d’aleshores ha seguit una trajectòria declinant bé que en les eleccions del 1984 fou, amb el 15% dels vots i 57 escons, la segona força política del país, el…

Durant la Primera Guerra Mundial hagué d’exiliar-se a causa d’una cassida que dedicà al kediv ‘Abbās Hilmī II, que els britànics destronaren Visqué a Barcelona 1915-19 Acabada la guerra, tornà a Egipte, on rebé el títol de “príncep dels poetes” 1927 És autor d’un divan Al-Šawqiyyat i de sis obres teatrals en vers sobre la història egípcia La seva obra, sempre seguint els motlles tradicionals, no aportà cap novetat a la poesia aràbiga

A Egipte, amb catorze anys ja formava part dels Germans Musulmans i, des del 1979, del grup fonamentalista Gihad Islàmic, del qual fou el darrer dirigent i responsable dels atemptats comesos al país els anys noranta La dècada de 1980 participà en atacs terroristes contra el govern afganès i els seus aliats soviètics, i és en aquest context que conegué Ossama bin Laden  Considerat el veritable ideòleg d’ Al-Qā‘ida , fou la mà dreta de Bin Laden fins a la seva mort, moment en què assumí el lideratge de l’organització Fou mort en un atac amb drons nord-americans el 31 de juliol de 2022

Començà els estudis musicals a vuit anys i feu el seu primer concert quan en tenia tretze A vint-i-un anys ingressà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou alumne d’Andrés Segovia L’any 1952 contragué matrimoni amb la guitarrista francesa Ida Presti, amb la qual formà el Duo Presti-Lagoya, que arribà a tenir un gran prestigi Actuaren junts en més de 2 000 concerts entre el 1952 i el 1967, any en què Ida Presti morí durant una gira que realitzaven pels Estats Units Cinc anys després, Lagoya reprengué la seva carrera com a solista Collaborà sovint amb altres músics, particularment amb el…

Des del periòdic Al-Ṭā'if exposà les seves idees nacionalistes contra les grans potències europees Després de la victòria dels anglesos a Tell Kebīr passà a la clandestinitat Nou anys més tard fundà una revista satírica, Al-Ustāḏ , que fou prohibida És autor d’obres literàries en àrab dialectal